Les estimacions dels experts en oncologia assenyalen que durant enguany 2024 quasi 300.000 persones desenvoluparan algun tipus de càncer a Espanya. Tumors que si són diagnosticats a temps poden ser tractats de forma precoç i millorar el pronòstic del pacient que els patix.
Però a més del tipus de tumor, de la precocitat en el seu tractament, hi ha un altre element que pot determinar l’evolució de la malaltia. Parlem de la malaltia circulant microscòpica o malaltia mínima residual.
Com explica el doctor Juan Pablo Fusco, cap de Servici d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari La Llum:
“Després de la cirurgia d’un tumor primari, el pacient pot tindre malaltia en sang anomenada malaltia circulant microscòpica o malaltia mínima residual, és a dir, la presència d’un reduït nombre de cèl·lules canceroses que romanen en el cos i que no poden ser detectades per cap prova d’imatge com TAC o PET/TAC”. La presència d’estes cèl·lules està directament relacionada amb el risc de recaiguda.
The presence of the disease is directly related to the risk of relapse. / Freepik.
L’especialista posa com exemple que “després de ser operat d’un càncer de còlon, els pacients tenen un risc futur de recaiguda del tumor operat”.
- Actualment, l’estimació del risc de recaiguda i la decisió de donar o no quimioteràpia es basa en criteris clínics com la grandària del tumor o l’afectació ganglionar, però no tenim en compte la malaltia mínima residual”.
En definitiva, l’oncòleg expressa la seua preocupació per que al final, “podem no estar veient tot el bosc, diguem. Podem estar valorant de forma parcial la malaltia al no tindre informació sobre la malaltia circulant”.
Com es pot detectar la malaltia circulant microscòpica?
[–>
Al no poder detectar-se mitjançant una prova d’imatge, la detecció de la malaltia mínima residual es realitza mitjançant una extracció de sang, que després s’analitza per a confirmar si hi ha ADN tumoral en ella.
Analysis of a blood sample allows the disease to be detected. / DCStudio. Freepik.
Una vegada analitzada, es compara amb els resultats de l’anàlisi feta al tumor primari, per a veure la concordança. Com explica el doctor Fusco:
- “Busquem en la sang les mateixes mutacions que té el tumor de la cirurgia. Per exemple, si la mutació “A” està en el tumor, serà la mateixa mutació que es busque en la sang. És la manera que té la tecnologia d’aparellar el que tens en el tumor i buscar-ho en la sang”.
- Este procediment, segons l’expert, “és cap a on anem, perquè ja existix la tecnologia per a poder detectar la malaltia no visible”.
“Per exemple, en el càncer de còlon després d’operar el tumor, donem tractament de quimioteràpia o no en funció de les dades clíniques comentades prèviament. Però hi ha pacients que no complixen estos criteris per a donar-los quimioteràpia complementària i, no obstant això, tenen malaltia circulant microscòpica, la qual cosa es traduïx en un alt risc de recaiguda”.
Ara mateix, esta tècnica no solament s’està aplicant ja en el càncer de còlon, sinó també en uns altres, com el carcinoma de bufeta. Però el futur d’este tipus de diagnòstic és molt prometedor per a valorar les probabilitats que un pacient amb càncer puga patir una recaiguda de la malaltia.
En definitiva, tal com subratlla l’oncòleg de l’Hospital Universitari La Llum:
- “En els pròxims anys buscarem la malaltia mínima residual a aquells pacients operats de càncer, detectar si hi ha malaltia circulant microscòpica i, d’acord a açò, estimar el risc de recaiguda per a administrar el tractament sistémico posterior”.
“Infuriatingly humble social media buff. Twitter advocate. Writer. Internet nerd.”
