La gastronomia espanyola és enveja a tot el món. Espanya compta amb la dieta mediterrània que està considerada com patrimoni immaterial de la humanitat. No obstant açò tenim uns horaris diferents a Itàlia, França, Grècia i a la resta de països del nostre entorn.
De fet no és fútil que publicacions amb tant prestigi internacional com a The New York Times perquè enlletgisca una dels costums espanyols més arrelades. A Espanya és habitual sobretot de cara per fi de setmana, sopar sobre les 22:00 o més tard. No obstant açò esta rutina no casa massa bé amb bons hàbits alimentosos, de cara al ritme del nostre organisme.
Molts estudis apunten al fet que sopar vesprada ens fa guanyar quilos. Uns prestigiosos científics espanyols publiquen una investigació en l’International Journal of Obesity les conclusions sobre el fet d’avançar els nostres menjars. Un estudi realitzat per la Universitat de Louisiana promou reduir les ingestes a un marge de sis hores, sopant abans de les 14:00, horari reservat al menjar a Espanya.
Evidentment en el nostre país no podem guiar-nos per uns horaris tan europeus amb les hores de sol que hi ha a Espanya. No obstant açò sopar tan prompte pot provocar sensació de fam i per tant, que anem a la nevera a picar abans de gitar-se.
El sopar a Espanya ha de ser a l’hora del menjar
[–>
Els científics que han treballat este tema han tret conclusions dels seus estudis amb animals. Estos indiquen que els animals alimentats en certes hores del dia tenien major capacitat de perdre greix en comparació dels quals tenien un pla estricte.
Així doncs els investigadors creuen que estos resultats es poden extrapolar a les persones, ja que el metabolisme funciona millor al matí. En eixe moment van iniciar una prova en humans en edats compreses entre els 20 i els 45 anys i amb problemes de sobrepés. Estos van haver d’alimentar-se ens les 8:00 i les 14:00.
Durant l’espai de temps en el qual no podien menjar, les ‘fartades’ es van reduir i el greix cremat va augmentar molt considerablement. De fet açò també millorava la flexibilitat metabòlica, açò és la capacitat del nostre cos per a alternar diferents substrats energètics en funció de les circumstàncies en les quals estiga cada persona.
Les conclusions d’este treball radiquen que el moment en el qual es menja, és molt important. Dona-li Schoeller, professor emèrit del departament de Ciències Nutricionals de la Universitat de Wisconsin, afirma: “Amb investigacions addicionals podrem crear un quadre més complet i verificar si este mètode pot servir tant per a previndre com per a tractar l’obesitat”.
Un hàbit difícil d’incorporar en Espanya
[–>
Evidentment davant estos resultats científics hi ha moltes veus discordantes, ja que la seua aplicació al món real és complicada. La doctora Christine Gerbstad assegura que la mostra que s’ha utilitzat és molt xicoteta com per a arribar a una conclusió òptima. A més assegura que l’estudi solament se centra en persones jóvens i amb bona salut.
Per tant esta autora de llibres de dietes detox afirma que hauria de fer-se sobre una posada de població més àmplia i amb persones de diversos espectres d’edat i de salut, així com amb diversos hàbits d’activitat vísica.
[–>
En definitiva s’antoixa complicat assumir una distància de 18 hores entre el sopar i el següent desdejuni. Un tipus d’alimentació que pot afectar persones que realitzen una gran activitat física. Així mateix el gran problema és que el component social de moltes dels nostres sopars es perdria i menjar també és relacionar-se. Per un altre costats els horaris laborals establits a Espanya també posa en dubte esta pràctica.
“Infuriatingly humble social media buff. Twitter advocate. Writer. Internet nerd.”
