«Ens toca reivindicar la cançó catalana perquè hi ha una quantitat de patrimoni que no es coneix i té un nivell excepcional. A vegades, sembla com si no ens ho acabéssim de creure, potser perquè ho desconeixem, però fa falta trobar-lo, exposar-lo i que la gent ho escolti». Aquest és el parer del tenor David Alegret que fa uns quants anys que realitza la recerca i, junt amb el pianista Rubén Fernández Aguirre, interpretant-ho als escenaris, amb l’objectiu d’empènyer la divulgació del lied català, aquest binomi entre poesia i música, i situar-lo en el lloc que es mereix. Aquesta voluntat també la tenen els responsables de la Schubertíada, un dels festivals de lied més coneguts a Europa, que han programat un recital d’ambdós intèrprets dissabte, un primer tast del festival, que arrenca el 16 d’agost a Vilabertran. El recital es fa a l’Espai Misteri, de Vilajuïga, «un indret molt contrastat amb Vilabertran que permet fer-hi projectes molt diferents», confirma el director, Víctor Medem.
El programa que presenten David Alegret i Rubén Fernández cerca homenatjar a tres noms cabdals de les lletres catalanes i establir vincles amb l’Empordà i les terres gironines: Tomàs Garcés, Josep Carner i Mercè Rodoreda. De Garcés s’interpreten vuit peces extretes del seu llibre Vint Cançons (1922) que, dues dècades més tard, ja havien musicat els principals compositors catalans que li eren coetanis com Frederic Mompou o Joaquim Serra. Per fer aquests poemes, Garcés es va inspirar en les estades que feia a la Selva de Mar els estius, així com tot aquell paisatge del Port de la Selva i el cap de Creus. Val a dir que enguany Alegret i Fernández enregistraran totes aquestes peces en un disc.
Estrena d’un cicle d’Hèctor Parra
[–>
Josep Carner també estarà present en el recital recuperant una sèrie llarga d’audicions que van fer els dos intèrprets i que va culminar en un doble cd, Carneriana, d’homenatge a Carner que, com «a pare de tots els poetes d’aquell temps», va irradiar una gran influència. Entre ells, a Mercè Rodoreda. Així, amb com una producció del festival, el recital dona cabuda a la nova creació amb l’estrena de cinc cançons, un primer quadern d’un cicle que serà més llarg, Illa dels lliris vermells, que anirà prenent forma de la mà del compositor Hèctor Parra a qui ja se’l coneixia com a compositor d’òpera i música orquestral. El cicle té com a base poemes del recull Agonia de llum que Rodoreda va escriure en els seus últims temps de vida a Girona. Pel tenor David Alegret, el que és important durant la interpretació «és la paraula; la música també ho és, òbviament, però, sobretot la paraula». I més, quan es fa cançó catalana fora del país, un gest que ell viu de manera molt natural. «Ens toca als artistes catalans, quan cantem fora, mostrar el que tenim aquí, tocar des de la teva pròpia llengua, encara que la gent no l’entengui, et fas entendre molt més, musicalment, perquè és la teva i en la que t’expresses millor». Ell ho ha viscut amb normalitat interpretant cançó catalana al Teatro de la Zarzuela, a Madrid, però també a Granada, Bilbao, i aconseguint una gran recepció.
[–>
Recordant la soprano Conxita Badia, mestra de Montserrat Caballé
[–>
El recital d’Alegret i Fernández no serà l’únic a l’Espai Misteri. De fet, se’n faran tres. El segon, just l’endemà, amb la soprano Elena Copons i la pianista Deirdre Brenner, en el que vol ser un concert d’homenatge a la figura de la soprano Conxita Badia (1897-1975), una figura ara una mica oblidada i qui fou la professora de Montserrat Caballé. Segons explica Víctor Medem, «Conxita Badia va fer molt per la cançó i la música en un context molt complicat». Abans de la guerra civil, es va centrar molt en el repertori concertístic i va estrenar moltes obres de compositors com Eduard Toldrà, Robert Gerhard o Arnold Schönberg, que diumenge estaran ben presents en el recital, una mena de «repàs a la seva biografia». En aquesta no faltaran cançons sud-americanes, ja que, durant l’exili, va emigrar a Buenos Aires. «Badia era com la musa de la cançó», la defineix Medem. Aquest recital vol ser un tast, perquè l’any vinent farà cinquanta anys de la seva mort i es preveu l’organització d’uns quants actes.
“Professional web ninja. Certified gamer. Avid zombie geek. Hipster-friendly baconaholic.”