L’obra de l’autor berguedà Ramon Vinyes (1882-1952) és reconeguda per la narrativa i el teatre, però la seva talla literària no s’exhaureix en la ficció i ara es pot gaudir de la seva prosa periodística amb el llibre Sota l’escorça, publicat per Edicions de l’Albí. El volum, amb pròleg d’Abel Rubió, director de l’Arxiu Comarcal del Berguedà, recull una selecció d’una vuitantena de textos d’entre 1931 i 1940 i és fruit del treball fet per l’editor Jaume Huch i el filòleg Jordi Lladó.
Què és «Sota l’escorça»?
La primera antologia àmplia publicada d’articles en català de Ramon Vinyes i continua l’edició que també Jaume Huch va fer a l’Albí & Faig de Talaia (2005), un recull dels textos de la revista Meridià (1938-1939). El nou llibre d’Edicions de l’Albí, que encara no ha pogut ser presentat a Berga, conté una selecció dels més de 200 articles que va publicar Vinyes en diferents capçaleres durant la República i la guerra fins al llindar de l’exili (La Humanitat, L’Esquella de la Torratxa, Mirador o Treball, entre d’altres). Amb la tria d’aquesta faceta, el nou volum de la Biblioteca d’Escriptors del Berguedà, que ha comptat amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal del Berguedà i l’Ajuntament de Guardiola de Berguedà, completa la difusió del teatre i la lírica de l’autor, efectuada en volums anteriors per l’editorial berguedana.
Quin significat té el títol?
Sota l’escorça remet a un text de Vinyes publicat el 1937 a Nova Ibèria, La vida a Barcelona, on l’autor, que ja albirava l’ensulsiada de 1939, afirmava que encara que el país fos vençut, romandria la saba jove de l’ideal sota la dura escorça. Amb aquesta idea refermava el compromís amb la literatura catalana i el país. En efecte, malgrat les llargues estades a Colòmbia i la intervenció en el periodisme d’aquell país, quasi sempre va mantenir el català en la seva poesia i literatura de ficció.
Què hi trobem al llibre?
Reflecteix la il·lusió que Vinyes va dipositar en la República, una època en què es va incorporar plenament a l’entorn barceloní i on aborda tant els aspectes polítics com la vida quotidiana, amb un interès especial per la Barcelona marginal i obrera. Ben aviat es va manifestar desenganyat amb alguns sectors polítics del catalanisme i de la República, com es veu a molts textos del llibre, on també ataca la tendència a les capelletes culturals. Durant la guerra, però, mostra un compromís antifeixista clar amb textos colpidors com la carta als escriptors que lluiten al front (Pere Calders, Avel·lí Artís Gener, …) o la transcripció de lletres de soldats que lluitaven heroicament a l’Ebre.
També va fer crítica literària?
Una part substancial del llibre reflecteix la seva tasca de crític literari, que ja havia exercit durant la seva primera estada a Colòmbia a la revista Voces (1917-1920). Els seus models eren autors com Eugeni d’Ors, amb qui es va cartejar, Josep M. López-Picó o André Gide. Vinyes va crear una xarxa de corresponsals amb diferents països d’Europa i Amèrica (amb autores com Gabriela Mistral, per exemple). Podem afirmar que era crític amb els crítics: ell no se’n considerava perquè renunciava a la dissecció de les obres, les seves lectures de llibres són gloses que pretenen enriquir-les a partir de la seva visió.
“Under the Bark” by Ramon Viñez. Albi Editions. 284 pages. 20 euros / L’ALBÍ
Tenia olfacte literari?
Vinyes llegia molt com es veu en l’abundància d’articles dedicats a escriptors: Chesterton, Faulkner, Swift, Conrad, Woolf, … A Catalunya va valorar autors nous i joves com Cèsar August Jordana, Carme Montoriol, Tomàs Roig i Llop o Agustí Bartra, de qui ressenyà admirat la seva obra Cant Corporal. El seu deixeble més conegut, Gabriel García Márquez, recull aquesta «bulímia» lectora del «savi català» en la expressió «El lector de tots els llibres». Recordo que en un fragment del seu dietari d’exili a París vora els bouquinistes del Sena, declara que els llibres són el seu «vici de sempre», la seva passió.
A alguns autors, com Chesterton, fins i tot els va tractar.
Vinyes va conèixer Chesterton a Barcelona, com ens recorda en un article necrològic reproduït al llibre, concretament a la llibreria del Passatge de la Virreina que regentava el seu germà Joan Vinyes. Arran de la coneixença, Vinyes contactà amb Josep Maria Planes i tots dos entrevistaren Chesterton a l’Hotel Majestic, un text signat per Planes publicat a El Pla de Bages. Tot i això, el periodista manresà ubicat en els cercles entorn de La Publicitat, es mantingué en un bàndol oposat als cenacles on es movia Vinyes als anys 30, com la tertúlia de Ramon Vilaró, per exemple.
Deia que Vinyes va escriure sobre fets quotidians?
El recull del llibre és prou extens i representatiu però hi destacaria la seva faceta d’observador de la vida quotidiana, els articles costumistes sobre la Barcelona més marginal: el fet de viure a La Torrassa durant aquests anys, un barri de l’Hospitalet de Llobregat en plena ebullició política i social, li va permetre treure apunts d’ambient deliciosos, amb personatges com el faquir, el boxador de barri o les cantants de music-hall. Vinyes era un gran flanêur, copsava bé la màgia dels llocs o dels moments com en el seu text Matinades primaverals barcelonines, o en l’apunt dedicat a una actuació de la cantant berguedana Elena Vilardaga, que li evoca un concert passat a un parc de la ciutat natal. Berga, però, té poca presència al periodisme o a la literatura de Ramon Vinyes durant els anys 30 (llevat d’algun poema publicat a Tagast), per bé que de tant en tant hi és evocada.
Descobrirem, doncs, un articulista de categoria?
[–>
A tall de conclusió diria que Sota l’escorça reflecteix Ramon Vinyes com un home apassionat per la literatura però també per la realitat, la realitat d’aquesta època trepidant, que copsava sense concessions. La ironia, la mirada poètica, la micro narració fantàstica, són només alguns de l’àmplia gamma de recursos d’aquest autor que també fa literatura en el periodisme. I recordar que de Ramon Vinyes encara queden parts per divulgar, com els seus quaderns de notes crítiques, els proverbis, els dietaris d’exili, peces teatrals inèdites, …
Subscribe to continue reading
“Professional web ninja. Certified gamer. Avid zombie geek. Hipster-friendly baconaholic.”
