La victòria a les eleccions europees ha impulsat Germans d’Itàlia (FdI), el partit de Giorgia Meloni, a un estat d’eufòria i ha revifat les esperances de la formació d’extrema dreta d’imposar-se a Brussel·les. La principal candidata dels populars europeus (PPE), Ursula von der Leyen, no necessita els vots de la primera ministra italiana (ni de la francesa Marine Le Pen, líder de Reagrupament Nacional) per a la seva reelecció com a presidenta de la Comissió Europea però, després d’això, el suport de totes dues podria permetre al PPE tirar endavant votacions amb majoria simple, prescindint de socialistes i liberals.
Després de ratificar la seva popularitat a Itàlia –un país fundador, amb gran pes a la UE–, Meloni primer va publicar una instantània d’ella somrient a Instagram, i després va comparèixer dilluns a la matinada per reivindicar el seu resultat electoral (28,8%), que és gairebé tres punts més alt que el de les legislatives del 2022. “Ens van veure venir, però no han sigut capaços de parar-nos”, va dir des del Parco dei Principi, l’hotel romà de cinc estrelles amb piscina i cafeteries d’atmosfera de Dolce Vita que va elegir com a seu de la seva nit electoral.
Ahir al matí, Meloni va donar algun indici més sobre les seves intencions. Va aplaudir la victòria de Le Pen a França, va dir que és “molt aviat” per discutir la reelecció de Von der Leyen i va explicar que encara està estudiant la situació. A continuació, va criticar una UE que, segons ella, els electors veuen amb mals ulls perquè és una institució que “ha fet polítiques que els ciutadans no comparteixen” i que “ataca les llibertats” de la ciutadania. Com a exemple, va citar expressament el Pacte Verd. Tot això explicaria per què Itàlia va registrar una abstenció històrica (menys d’un de cada dos italians va votar en els comicis), segons va asseverar, també ometent que avui Itàlia rep més diners de la UE dels que entrega.
Fre a la integració europea
[–>
Números en mà, alguns observadors han interpretat aquest comportament com un senyal que Meloni estaria temptejant la possibilitat de donar el seu suport a Von der Leyen a canvi del nomenament de candidats italians per als llocs de comissari europeu més importants. “Una bona moneda de canvi seria aconseguir imposar un dels seus com a comissari de Defensa o, per exemple, de Política Exterior”, explica Maria Elena Cavallaro, catedràtica de la Universitat Luiss de Roma. “En les pròximes setmanes és probable que Meloni posi això sobre la taula, en les seves negociacions amb el PPE”, afegeix Cavallaro.
[–>
Nicola Procaccini, un dels homes de Meloni a Brussel·les i copresident de Reformistes i Conservadors (ECR) –un dels grans grups d’extrema dreta amb representació a Brussel·les, de la qual la italiana és presidenta–, no vol confirmar si aquesta serà l’estratègia de la italiana, una fervent atlantista que en els últims temps a més ha coquetejat sovint amb Von der Leyen. Però suggereix que, en qualsevol cas, Germans d’Itàlia rebutja que la Unió Europea segueixi en el camí de la integració europea que ha emprès i no descarta “convergències” amb Le Pen, una de les líders d’Identitat i Democràcia (ID), l’altre grup europeu d’extrema dreta del Parlament Europeu.
“Freelance social media evangelist. Organizer. Certified student. Music maven.”
