Al voltant d’1 milió de persones a Espanya prenen anticoagulants. Parlem d’uns medicaments, prescrits baix tractament mèdic, que eviten o retarden el temps de coagulació de la sang, fent-la més líquida, per a previndre la formació de coàguls i la seua circulació pel torrent sanguini.
Este tipus de fàrmacs estan destinats a aquelles persones que patixen o han patit:
- Determinades malalties del cor o dels gots sanguinis.
- A pacients que patixen fibril·lació auricular.
- Aquells als quals se’ls ha sotmès a una cirurgia per a reemplaçar una vàlvula cardíaca.
- Pacients que han patit trombosis.
- Si es tenen defectes cardíacs congènits.
- Si es porta l’anticòs antifosfolípido.
- I també per a previndre l’aparició de trombes després d’una cirurgia.
Tipus d’anticoagulants
[–>
A l’hora de reduir la coagulació de la sang en estos pacients existixen diferents tipus d’anticoagulants.
1 – El probablement més conegut siga el Sintrom, pertanyent al grup d’anticoagulants denominats com antivitamina K. És un anticoagulant oral molt eficaç però la seua administració comporta alguns desavantatges.
- Per exemple, no es pot administrar amb una dosi fixa, sinó que s’ha de modificar cada molt poc temps (setmanes) per a ajustar la dosi i evitar problemes greus com a hemorràgies o coàguls.
- A més, els pacients que utilitzen este tipus d’anticoagulant han de reduir la ingesta de determinats aliments que són rics en vitamina k, que afavorix la coagulació. Aliments com el bròcoli, les cols de Brussel·les o els espinacs.
2 – Una altra categoria d’anticoagulants són els injectables, la coneguda heparina.
3 – I, finalment, fa relativament poc van aparéixer els anticoagulants orals d’acció directa (ACOD), molt utilitzats per a la prevenció d’ictus o embòlies sistémicas en la majoria dels pacients amb fibril·lació auricular.
Es tracta d’uns fàrmacs molt eficaços i la seua administració suposa menys controls ja que la dosi és fixa i no es veu afectat pel tipus d’aliments que pren el pacient.
Consells per als pacients anticoagulados
[–>
Siga el que siga el tipus d’anticoagulant que siga prescrit per l’especialista, la veritat és que va a requerir més o menys control en cada cas.
A pesar d’açò, es calcula que un 50% dels pacients estan mal controlats i no porten un tractament mèdic adequat, la qual cosa pot posar en risc les seues vides.
Per a evitar-ho, els especialistes de l’Hospital Universitari Sagrat Cor advertixen de la necessitat d’acudir als controls mèdics que els siguen establits a cada pacient. Però, a més del tractament mèdic, és molt important seguir les següents pautes:
- Alimentació variada i sana. Evitant el consum d’aliments rics en vitamina K si s’estan prenent anticoagulants anti esta vitamina.
- No fumar. La incidència del tabac en la salut vascular és evident, així és important deixar-ho.
- Evitar el sobrepés i l’obesitat.
- Reduir el consum d’alcohol .
- Realitzar exercici moderat.
- Mantindre controlats els nivells de tensió arterial i de colesterol.
Quan s’ha de consultar al metge?
[–>
És innegable que prendre anticoagulants comporta una sèrie de riscos derivats de la fluïdesa que adquirix la sang. Per això, des de la Unitat d’Hematologia del Sagrat Cor recorden aquelles situacions en les quals el pacient anticoagulado ha de consultar i avisar el metge:
[–>
- Si comença a patir hemorràgies nasals persistents.
- Si detecta l’aparició de sang en femta o orina.
- Si es patix un traumatisme en elcap .
- Si en algun moment sorgiren dubtes sobre el tractament.
- Si el pacient va a ser sotmès a una intervenció quirúrgica o prova invasiva (endoscòpia, biòpsia, extracció de peces dentals…).
- Si per prescripció mèdica ha d’iniciar tractaments amb noves medicacions.
- Si modifica la seua dieta.
- Si patix qualsevol tipus de sagnat.
“Infuriatingly humble social media buff. Twitter advocate. Writer. Internet nerd.”