Ha passat la pandèmia econòmica i el que ha vingut després ha sigut, si més no, confús i frustrant: va arribar la inflació i va arrasar, ensenyant-li què era a eixa generació que no la coneixia. Fins i tot el Govern dels Estats Units va haver d’intervendre en un parell de bancs per a garantir els depòsits.
Els mercats financers han experimentat una revaloració, però és possible que no siga suficient com per a recuperar les pèrdues obtingudes anteriorment, no solament en la renda variable, sinó també en la renda fixa. Els diners ha augmentat de preu, incrementant els interessos bancaris i hipotecaris.
Des que els bancs centrals es van veure forçats a pujar els tipus d’interés de forma agressiva per a intentar frenar la inflació galopante tot ha canviat, tornant els estalviadors domèstics a tindre l’oportunitat de rendibilitzar els seus diners mitjançant depòsits, lletres del tresor, fons d’inversió especialitzats en renda fixa i assegurances d’estalvi.
Totes les opcions esmentades eren impensables fa un temps, quan els estats cobraven per emetre deute. No es pot oblidar que el que, per a l’Estat, en termes financers, és incòmode, per a l’estalviador és un benefici i viceversa.
Quan l’Estat es finançava a tipus negatius, l’estalviador més conservador era un convidado de pedra. Ara que l’Estat ha de pagar pel seu deute (les lletres del tresor i els bons ronden el 4%), l’estalviador rep els beneficis.
De fet, la Reserva Federal va decidir incrementar el preu del diner fins al 5,50%, i el Banc Central Europeu ha optat també per seguir la mateixa tendència aplicant una altra pujada fins al 4,50%. No obstant això, el mercat està debatent si els interessos dels actius conservadors seguiran pujant o estan a punt de frenar-se a causa del rumor de la pujada de tipus d’interés, però eixe moment no acaba de concretar-se, reduint el preu dels bons.
I què va a ocórrer en els pròxims mesos? Ací els experts no es posen d’acord; dependrà de l’evolució de la inflació, que és la causant del moviment del preu del diner. No obstant això, la majoria opina que el que esdevinga serà una estabilitat de tipus, amb una variació de més o menys 50 punts bàsics per al pròxim any o any i mig. En qualsevol cas, serà la inflació la que marque la pauta.
En este context, els fons d’inversió en renda fixa són els productes que més patrimoni estan captant.
Les lletres del tresor també són un altre actiu que pot ser interessant. Són els inversors domèstics els que solen tindre interés en estos productes.
Les entitats financeres estan recomanant als seus clients fons monetaris (invertixen en productes de renda fixa a molt curt termini) i fent ofertes puntuals tant en depòsits com en comptes nòmina, la qual cosa permet traure partit a l’estalvi amb un risc quasi inexistent.
Els depòsits que estan oferint les entitats bancàries no han seguit el ritme de les pujades dels tipus de referència, han anat més lents, però ara ja és possible veure rendiments per damunt del 4%, açò sí, amb condicions.
Tot açò té la seua lògica si es té en compte que les pujades de tipus estan tenint un impacte positiu en els actius de renda fixa de nova adquisició. Per primera vegada en anys és factible crear una cartera de fons d’inversió garantits i actius de renda fixa amb moltes opcions de superar la inflació a mitjà-llarg termini, i açò alguna de les generacions actuals no ho ha conegut.
Com trie el millor producte d’inversió?
[–>
Com sempre, l’elecció del millor actiu financer dependrà dels coneixements, de la situació fiscal de l’estalviador i de l’assessorament que reba. Una cosa és invertir en el producte que més acceptació està tenint i una altra molt diferent és invertir en el qual de veritat interessa. En este context sol ser recomanable fer una ullada a comparadors financers com Banqmi. Compta amb informació financera actualitzada, per tant, ajuda als usuaris a estar més informats l’hora d’invertir.
Les polítiques comercials de les entitats bancàries no sempre estan del costat dels interessos dels seus clients. El més habitual entre els estalviadors és preguntar al seu banc pels depòsits disponibles, ja que és el més senzill, i el banc, en este cas, està encantat d’oferir-li’ls, perquè és el més rendible per a la companyia que, a més, és la que assessora. No obstant això, ara mateix, el més rendible per als estalviadors és invertir directament en lletres del tresor a través dels comptes directes del Banc d’Espanya.
Des del punt de vista fiscal, en canvi, el més interessant és invertir en fons d’inversió, on el partícip no ha de tributar fins que s’embenen les participacions.
Un altre aspecte a tindre en compte és el risc vinculat a cada actiu i les fluctuacions que pot experimentar el preu davant les variacions dels tipus d’interés (per exemple, el preu dels bons cau quan pugen els tipus), així com conéixer la liquiditat en el cas que es necessite desfer la posició en un moment determinat. En dibuixar-se les corbes invertides dels tipus, el mercat porta uns mesos avisant d’un punt d’inflexió en la inflació i els tipus d’interés. Però este punt d’inflexió no acaba de concretar-se, encara que tard o d’hora arribarà i haver-se anticipat a eixe moment en la inversió garantirà la rendibilitat.
En qualsevol cas, el mercat de deute seguix sent positiu per als estalviadors, gràcies als rendiments actuals que està oferint. Si a açò es unix l’impacte que està tenint en els mercats financers la lentitud de la recuperació econòmica, es pot dir que la Renda Fixa seguix sent una aposta financera guanyadora per a aquells estalviadors més conservadors a els qui els aterrix el risc.
Per als estalviadors més jóvens, per a aquells que tenen tot el futur per davant, la forma d’invertir és diferent. Ells no necessiten conéixer el moment més oportú d’entrada en el mercat, ja de per si mateix difícil, per a realitzar les seues inversions. L’única cosa que han de fer és invertir una part fixa del sou sistemàticament i les matemàtiques es posaran de la seua part gràcies a l’interés compost.
“Infuriatingly humble social media buff. Twitter advocate. Writer. Internet nerd.”
