La tendència a buscar informació mèdica a les xarxes s’ha convertit en un fenomen creixent que inquieta els psicòlegs. I és que l’auge d’Internet ha provocat que moltes persones puguin accedir a una gran quantitat de continguts i optin per autodiagnosticar-se els problemes de salut, cosa que suposa un perill i a més pot donar lloc al que es coneix com a cibercondria. Segons el IV Estudi de Salut i Estil de Vida d’Aegon, més del 52% dels espanyols va utilitzar el 2023 aquests recursos o la intel·ligència artificial (IA) per buscar dades sobre alguna patologia. Tal com indica Gloria Rodríguez Ben, psicòloga experta de la plataforma de control parental Qustodio, la majoria són adolescents.
Però, què és la cibercondria? Segons la professional, es tracta d’un terme que deriva de la hipocondria, una malaltia que guarda un vincle molt estret amb l’ansietat i que es basa en una por irracional de patir patologies. Aquest temor va de la mà d’una preocupació excessiva per descartar la presència de possibles afeccions. «Quan es fan recerques freqüents a Internet per satisfer aquesta necessitat, parlem de cibercondria», explica.
[–>
El factor principal que contribueix al seu desenvolupament és, precisament, el desig d’obtenir respostes ràpides. «El que més ens preocupa és que les recerques no es realitzen en pàgines que es troben avalades científicament. De fet, la majoria de les persones recorre als fòrums o a les xarxes socials per conèixer les experiències dels influencers amb una condició que creuen que és molt similar a la que estan experimentant», comenta Rodríguez.
Conflicte
[–>
Però el problema s’agreuja, ja que quan les persones tenen la certesa que pateixen una malaltia tendeixen a actuar com si en realitat la tinguessin. A més, poden arribar a sentir que realment manifesten els símptomes propis de la malaltia. «Això no només augmenta els nivells d’ansietat i estrès, també porta a fer més recerques relacionades amb el que estan sentint», assenyala la psicòloga.
[–>
Els canals preferits pels joves per trobar persones que emeten testimonis amb els quals es poden sentir identificats són les xarxes socials com Facebook, Instagram o TikTok, on inverteixen una gran quantitat de temps. «En aquestes plataformes, els influencers expliquen les seves vides i manifesten com se senten. Quan parlen d’una malaltia, els joves poden assumir com a propis aquests símptomes que descriuen i creure que són els mateixos que estan sentint, encara que no sigui així», alerta l’experta. El trastorn va de la mà de problemes d’ansietat i porta a l’aïllament.
[–>
“Infuriatingly humble social media buff. Twitter advocate. Writer. Internet nerd.”
