Cada veu és única i peculiar. La identifiquem i evoquem com fem amb els
. Però també podem percebre una veu de forma negativa quan es patix una patologia vocal, fins a tal punt que la veu pot determinar l’èxit laboral i les relacionals socials.
I en el Dia Mundial de la Veu, que se celebra este dimarts, 16 d’abril, posem el focus en ella.
“Una veu modulada i agradable es relaciona amb un major èxit laboral i personal, mentre que els trastorns de la veu o la no identificació amb la veu que tenim poden ocasionar greus problemes de salut mental “, explica el doctor Juan Carlos Casado, president de la comissió de Laringología, Veu, Foniatria i Deglución de la Societat Espanyola d’Otorinolaringologia i Cirurgia de Cap i Coll (SEORL-CCC).
Un estudi recent publicat en Journal of Voice destaca que la veu correctament modulada s’associa amb atributs positius com l’atractiu de la mateixa, la fiabilitat, la competència i el nivell d’educació.
Tal és així, que una dona jove amb veu greu, la qual cosa els especialistes denominen aleteo vocal, pot frenar la seua contractació per a una nova ocupació segons un estudi publicat en Plos One. Estes dones són percebudes a causa de la seua veu com menys competents, menys educades, menys dignes de confiança, menys atractives i desitjables sobretot quan les escolten altres dones.
Els trastorns de la veu i la seua influència en l’entorn laboral, social i en l’estat emocional
[–>
Els especialistes en otorinolaringologia expliquen que existixen trastorns vocals com la puberfonía o la disfonía. La puberfonía, tindre una veu infantil molt aguda en l’edat adulta, sol provocar problemes laborals a causa que la veu els fa projectar una imatge fràgil i sense autoritat.
“Les persones amb puberfonía no tractada presenten una menor percepció de masculinitat, autoestima, extraversión i estabilitat emocional per les característiques de la seua veu, però més alts en els seus nivells de feminitat i amabilitat”, assegura el doctor Felipe Benjumea, vocal de la comissió de Laringología, Veu, Foniatria i Deglución de la SEORL-CCC.
- “Es relaciona a persones no tractades com menys desitjables romànticament que els mateixos pacients una vegada tractats. Açò posa de manifest la importància de la veu en les relacions personals”.
Un altre dels trastorns de la veu que pot provocar problemes laborals o psicosocials és la disfonía, és a dir, la pèrdua més o menys intensa de la veu o ronquera.
Així es desprèn d’una altra investigació publicada en Journal of Voice que afirma que els trastorns de la veu afecten el funcionament i a la qualitat de vida, en particular entre aquells que no poden complir amb les seues responsabilitats laborals com a conseqüència d’açò.
I és que la majoria dels pacients que patixen este problema assenyalen que en el seu moment a dia patixen un o més impediments relacionats amb la seua veu, inclòs el malestar psicosocial. A més, la mitat dels pacients amb disfonía van reconéixer haver faltat al treball per aquest motiu, segons revela l’estudi.
Cirurgies per a canviar la veu
[–>
Afortunadament, molts d’estos trastorns de la veu es poden tractar, ben recorrent a logopedes, bé mitjançant la cirurgia. De fet, els especialistes assenyalen que existix una demanda cada vegada més creixent de persones que desitgen adquirir un to vocal més elevat (més agut) o menys elevat (més greu).
“Fins a la
la configuració anatòmica de la laringe és molt similar en tots dos sexes. No obstant això, els canvis hormonals que es donen en ella fan que este òrgan inicie un desenvolupament anatòmic diferent que dona com resultat una laringe d’home o una de dona”, explica el doctor Casat.
- Mitjançant la cirurgia s’aconseguix “una morfologia diferent dels cartílags que formen l’esquelet laríngeo i una configuració diferent de les cordes vocals que porta com resultat unes propietats de la veu diferents”, afig.
La majoria de les persones que opten per la feminització de la veu són dones transgènere. I és que la laringe masculina és més gran, per la qual cosa les seues cordes vocals tenen major longitud i volum, produint un so més greu en vibrar.
- “La característica anatòmica diferencial més visible i rellevant és la prominència anterior laríngea (nou d’Adán) en la laringe masculina, per aquest motiu la seua extirpació siga una de les cirurgies més realitzades en les dones transgènere. En la laringe femenina la part més prominent és el cricoide a nivell cervical”, apunta el doctor Benjumea.
“Mitjançant la cirurgia, l’otorrinolaringólogo aconseguirà convertir una laringe anatòmicament masculina en una laringe femenina. Entre les tècniques més utilitzades es troben l’aproximació cricotiroidea i la glotoplastia. Després de la intervenció, serà necessària la intervenció logopédica per a rehabilitar les cordes vocals, amb la finalitat d’evitar possibles inflamacions, constriccions laríngeas o possibles patologies”, afig el doctor Casat.
Però también els otorrinolaringólogos també realitzen intervencions per a masculinitzar la veu, un poc més demandat per homes que tenen una veu més aguda del normal. Curiosament, esta intervenció no és tan habitual entre els homes transgènere, ja que si escau la teràpia hormonal sol ser suficient per a aconseguir una veu més masculina i duradora àdhuc després de deixar la medicació.
Com cuidar les nostres cordes vocals
[–>
Especialistes en otorinolaringologia faciliten alguns consells per a no forçar la veu:
[–>
- No parlar en ambients sorollosos. Encara que en alguns entorns siga complicat, el millor és no parlar sobre un fort soroll ambiental, doncs ens obliga un comportament d’abús vocal.
- Si açò es fa difícil, hi ha alguns trucs per a no forçar les nostres cordes vocals: parlar d’enfront de l’interlocutor, vocalitzar més de l’habitual i parlar clar i lent per a evitar repetir.
- No fumar. El tabac irrita la laringe. El fum passa entre les cordes vocals i predisposa perquè apareguen lesions benignes com a edemes o pòlips. I no cal oblidar que fumar és la principal causa de càncer de laringe.
- No xisclar, ni cridar. Hem d’acomodar el nostre ús de la veu a les nostres possibilitats reals i conéixer les possibilitats del nostre aparell fonador per a saber fins a on es pot arribar sense realitzar esforç.
- En general, s’ha de descansar la veu fent períodes de 15-20 minuts de silencis dos o tres vegades al dia, limitar l’ús del telèfon i evitar interrompre a uns altres, entre altres mesures. No s’ha de parlar més de 4 hores seguides ni cantar més de 2 hores.
- Vocalitzar i respirar bé: d’esta manera evitarem forçar i elevar la veu, sobretot en professions on l’ús de la veu és continue i essencial, com la dels professors.
- Hidratar-se correctament: beure uns dos litres d’aigua diaris perquè la mucosa que recobrix a les cordes vocals estiga ben hidratada.
- Descansar de forma adequada. El cansament del cos es reflectix en la veu. Així que el millor és dormir més de sis hores i descansar abans d’utilitzar molt la veu, especialment en els professionals de la veu.
- No utilitzar l’aire pulmonar residual en parlar. Açò significa que no s’ha de parlar amb la resta final d’aire i sentir sensació d’ofec. És un comportament d’esforç.
“Infuriatingly humble social media buff. Twitter advocate. Writer. Internet nerd.”