Els casos de pigota del mico i les perilloses encefalitis que provocava, van encendre els senyals d’alarma fa un poc menys de 2 anys. En el món i sobretot a Espanya. Perquè en el nostre país, al poc temps de començar els contagis teníem ja 4.577 casos d’un total de 10.594 positius de pigota del mico que en eixa data s’havien conegut a Europa. I els altres països amb més pacients infectats eren Alemanya (2.677), Regne Unit (2.469) i França (1.955).
Aquella alarma, que va arribar a provocar diverses morts, hui ja és història gràcies a la vacunació contra la pigota del mico de les persones de risc.
La primera mort de pigota del mico a Espanya es va confirmar en un home resident a la Comunitat Valenciana, com a conseqüència d’una encefalitis. I la segona va ser un altre home, a Còrdova, a causa d’una meningoencefalitis, que és un quadre mixt de meningitis i encefalitis.
Però l’encefalitis no és solament una malaltia provocada per la pigota del mico (monkeypox).
Què és l’encefalitis?
[–>
Segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) cada any es diagnostiquen a Espanya uns 1.200 nous casos d’encefalitis.
- Té un índex de mortalitat d’entre el 5 i el 20% dels casos, i deixa seqüeles en més del 20% dels pacients que la superen.
Estes dades indiquen que esta patologia requerix una major atenció a pesar que, tal com indiquen els especialistes, és una malaltia infradiagnosticada.
Quins són els símptomes de l’encefalitis?
[–>
Els símptomes més comuns de l’encefalitis són:
- Febra.
- Mal de cap intens.
- Desorientació
- Somnolència.
- Trastorns en el llenguatge.
- Canvis conductuals.
- Crisi convulsivas.
Es tracta d’unes manifestacions molt poc específiques de la malaltia i eixa és una de les raons que, segons expliquen els neuròlegs, dificulta molt el seu diagnòstic.
A més, com un alt nombre de casos tenen un caràcter benigne i desapareixen al cap de poc temps, solament s’arriben a diagnosticar els casos més greus.
I, tal com explica la doctora Marta Guillán, secretària del Grup d’Estudi de Neurologia Crítica i Intensivista de la SEN:
Per la seua potencial capacitat de transmissió, de provocar desenllaços fatals i de les importants seqüeles que pot originar, suposa un greu problema de salut
[–>
Un altre de les dificultats que acompanya a esta malaltia és la gran quantitat d’elements que poden originar l’encefalitis.
De fet, solament en el 50% dels casos s’arriba a identificar l’agent que la causa, i els més comuns són tots ells virus. En concret:
- Els herpes
- Els enterovirus
- Els arbovirus.
Fins hui , les causes d’encefalitis més comunes en el nostre país són:
- El virus de l’herpes simple
- L’Epstein-Barr
- El VIH
- Els virus de la pallola
- Les paperes
- La polio
- La rubèola (en persones no vacunades)
Que són també els virus causants de casos amb major probabilitat de mort en el món.
S’han identificat més de 100 virus que són capaços d’infectar el sistema nerviós.
[–>
La prevenció, clau en l’encefalitis
[–>
La detecció primerenca és una de les qüestions en les quals més incidix la doctora en parlar de la prevenció en este tipus de malalties.
Qualsevol inflamació aguda del sistema nerviós central, com és l’encefalitis, ha de considerar-se com una urgència mèdica, ja que el retard en el seu diagnòstic pot comportar una alta taxa de complicacions neurològiques
[–>
I és que quan el diagnòstic de l’encefalitis es realitza davant els primers signes de la infecció, el percentatge dels pacients que evolucionen favorablement s’incrementa de forma important.
Entre els grups que més probabilitats tenen de patir una encefalitis es troben:
- Els xiquets menors d’un any
- Les persones de més edat
- Així com aquells subjectes amb patologies relacionades amb el sistema immunitari.
Quant a la prevenció i tenint en compte que la causa més comuna d’esta malaltia són les infeccions, hi ha algunes mesures que poden ser útils per a evitar l’entrada d’agents infecciosos en el nostre organisme.
- Hem d’evitar ingerir aigua i aliments en mal estat
- Cura amb les picades d’insectes, cal protegir-se d’ells.
- Precaució amb les mossegades d’animals.
- Quan viatgem hem d’informar-nos de les vacunes necessàries en el lloc de destinació.
- Respectar el calendari de vacunació dels més xicotets.
- I si convivim amb mascotes, hem d’immunitzar-les també.
“Infuriatingly humble social media buff. Twitter advocate. Writer. Internet nerd.”
