Molts països del món tenen els seus propis aliments fermentats bàsics, arrelats en la cultura i la dieta. Pel que pareix lògic que oferisquen un poc més que un mètode de conservació.
I així ho avalen diversos estudis:
- La Facultat de Medicina de Stanford en el seu estudi publicat en la revista Cell indica que una dieta rica en fermentats pot ajudar a mantindre el pes i disminuïx el risc de diabetis, càncer i malalties cardiovasculars.
- L’APC Microbiome, University College Cork i Teagasc (Autoritat de Desenvolupament Agrícola i Alimentari d’Irlanda) ha descobert què aliments fermentats són millors per a la salut del cervell.
I és que este tipus d’aliments:
- Donen forma al microbioma intestinal
- Reforcen el sistema immunitari
- Ajuden a reduir la inflamació.
Després de la pista dels fermentats per a combatre l’obesitat
[–>
En l’assaig clínic de Stanford, 36 adults sans van ser assignats a l’atzar a seguir una dieta de 10 setmanes que incloïa aliments fermentats o rics en fibra.
El consum d’aliments com el iogurt, el quefir, el brull fermentat, el kimchi i altres verdures fermentades va conduir a un augment de la diversitat microbiana general.
A més, 19 proteïnes inflamatorias van mostrar una menor activació en el grup que prenia este tipus d’aliments.
Per contra, cap d’estes proteïnes va disminuir en els quals prenien una dieta rica en fibra. Així mateix, la diversitat dels seus microbis intestinals també es va mantindre estable.
Segons els investigadors, una baixa diversitat del microbioma es relaciona amb l’obesitat i la diabetis. Per açò, este descobriment suposa un avanç per a combatre estes malalties.
A més d’explorar estes possibilitats, els autors planegen realitzar altres estudis per a aprofundir en els beneficis del consum d’aliments fermentats.
En concret, pretenen saber si milloren altres marcadors de salut en:
- Pacients amb malalties immunològiques i metabòliques
- En dones embarassades
- En persones majors.
Quins aliments fermentats són millors per a la salut del cervell?
[–>
La investigadora Ramya Balasubramanian i l’equip de l’APC van comparar les dades de seqüenciació de més de 200 aliments de tot el món, en busca de diversos metabòlits (substància produïda durant el metabolisme) coneguts per ser beneficiosos per a la salut cerebral.
L’estudi està encara en les seues fases inicials, però els investigadors estan sorpresos ja pels resultats preliminars.
“Esperava que solament aparegueren uns pocs aliments fermentats, però de 200 aliments fermentats, quasi tots van mostrar la capacitat d’exercir algun tipus de potencial per a millorar la salut intestinal i cerebral”, explica Ramya.
[–>
- Per a l’experta, “per molt que es demonice als productes a força de sucre, el sucre fermentat pren el substrat de sucre en brut i ho convertix en una superabundancia de metabòlits que poden tindre un efecte beneficiós per a l’hoste”.
Així el pròxim pas és sotmetre els seus aliments fermentats millor classificats a diverses proves amb un còlon artificial per a veure com afecten estos metabòlits al cervell.
També podrien ajudar a combatre el mal alé
Els bacteris probióticas que solen trobar-se en els aliments fermentats podrien ajudar a combatre el mal alé persistent, segons una anàlisi de la Universitat de Sichuan (la Xina), publicat en la revista d’accés obert ‘BMJ Open‘.
Els compostos sulfúrics volàtils són la principal causa del mal alé persistent.
Estos compostos són produïts pels bacteris de la boca com a resultat de la mescla bacteriana i les restes d’aliments associats a una higiene dental deficient.
Entre les opcions utilitzades per a atallar el problema es troben les $esbandidarentada% bucals, els xiclets o el raspat dental o lingual.
Però cada vegada hi ha més proves que els bacteris probióticas podrien oferir una alternativa més senzilla.
Per a aprofundir en este tema, els investigadors van fer un estudi amb 278 persones.
La gravetat del mal alé es va definir pels nivells de compostos sulfúrics volàtils detectats en la boca o la puntuació OLP, que mesura l’olor de l’alé.
Les dades van assenyalar que les puntuacions d’OLP van disminuir significativament en els quals van rebre probióticos en comparació dels quals no.
[–>
Com introduir fermentats en la nostra dieta quotidiana?
[–>
Un aliment o beguda fermentada és un aliment transformat mitjançant el creixement controlat de microorganismes, com a bacteris, rents i fins i tot certs florit.
Durant este procés, els sucres es convertixen en àcids, gas o alcohol, que actuen com a conservants naturals.
Els aliments fermentats poden dividir-se en dos grups:
- Aquells que contenen microbis vius quan es consumixen: iogurt, quefir, chucrut cru i kimchi tradicional.
- Aquells que no contenen microbis vius quan es consumixen: pa de massa mare, tempeh, alcohol o xocolate.
Per a reforçar el poder dels aliments fermentats, podem tractar de combinar-los amb aliments rics en prebióticos.
- Per exemple, barrejant iogurt o quefir amb fruita o llavors obtindrem nombrosos nutrients essencials, amb un efecte accentuat en el nostre benestar digestiu i general.
A més, la majoria dels aliments fermentats afavorixen la digestió en estar parcialment descompostos. Alguna cosa que facilita, encara més, la seua introducció en la dieta quotidiana.
Això sí, estos aliments poden no ser aptes per a tots, cal tindre en compte la tolerància individual i el contingut de sal del fermentat.
Les persones hipertensas o amb problemes renals han de prestar especial atenció a este ingredient que se sol afegir.
Així mateix, aquells que hagen de seguir una alimentació baixa en tiramina, pel consum de medicaments inhibidors de la monoamina oxidasa, millor que s’abstinguen.
Els fermentats, al detall
[–>
Is un dels aliments més famosos en els últims anys. Este làctic s’assembla molt al iogurt, però si elabora fermentant rent i bacteris amb llet. Així es crea una pasta líquida que:
- Millora la digestió
- Lluita contra la inflamació i les malalties cròniques
- Augmenta la salut dels ossos.
A més, és adequat per a les persones amb intolerància a la lactosa; de fet, ajuda a revertir-la.
El quefir es pot utilitzar per a fer begudes o per a acompanyar fruites o cereals.
D’altra banda, els beneficis de les verdures es veuen potenciats quan estan fermentades i, afortunadament, hi ha diverses que complixen amb esta premissa.
- Una d’elles és el chucrut alemany, que no és més que col fermentada amb una alta aportació de probióticos.
- Molt similar a est trobem una elaboració clàssica de Corea: el kimchi, que utilitza comunament la mateixa verdura, encara que admet altres ingredients.
A més d’este tipus de verdures, també es poden trobar vegetals fermentats adobats en salmorra.
- Entre ells destaquen els clàssics cogombrets que es poden menjar com snack o afegir-los, per exemple, a les ensalades.
Finalment, el més conocidode tots:
- El iogurt és un producte làctic fermentat i de consum habitual que conté bacteris vius i presents en abundància.
[–>
De fet, la data de consum preferent el que ens indica és el moment en què bona part d’estos bacteris deixen de ser actives.
“Infuriatingly humble social media buff. Twitter advocate. Writer. Internet nerd.”