La comunitat mèdica i científica està completament d’acord en què un dels grans mals de la societat actual és el sedentarisme. Està considerat com un factor de risc per a desenvolupar moltes malalties, com l’obesitat , problemes cardíacs, problemes mentals.
Però a què es referixen els sanitaris quan parlen de sedentarisme? Aquelles persones que no realitzen cap tipus d’activitat física o solament aquells que passen moltes hores asseguts?
Doncs segons el doctor David Domínguez, especialista del Servici de Medicina Interna de l’hospital Clínic Barcelona el sedentarisme i la inactivitat física són coses diferents.
- “Una persona que passa diverses hores asseguda en el seu treball o veient la televisió i no complix amb les recomanacions mínimes d’activitat física es considera sedentària i físicament inactiva al mateix temps”.
- “Així mateix, és possible que una persona complisca amb les recomanacions d’activitat física setmanal mentre roman durant llargs períodes en postures sedentàries com estar asseguda, tombada o reclinada estant desperta. En este cas, la persona pot ser considerada simultàniament sedentària i físicament activa”, aclarix l’expert.
L’especialista posa un exemple: durant una jornada laboral, una persona pot estar assegut enfront de l’ordinador unes 7 hores. I encara que realitze exercici físic 30 minuts al dia cinc dies a la setmana, esta activitat “per si sola no resultaria suficient per a eliminar per complet els efectes negatius del sedentarisme en la salut”.
Els perills del sedentarisme i una baixa activitat física.
[–>
Segons un estudi que va analitzar la relació entre l’activitat física, el temps sedentari i el risc de mort prematura realitzat amb dades de més de 44.000 homes i dones de mitja edat i majors, la combinació d’activitat física i temps sedentari exercix una influència significativa en el risc de mortalitat.
En concret, aquelles persones que realitzaven menys exercici físic tenien més risc de mort. I este risc augmentava encara més en el cas de les persones que, a més, passaven més temps sedentaris.
I encara que és cert que el risc de mort en una persona sedentària s’atenua quan es dedica més temps a l’activitat física, la veritat és que el risc no desapareix per complet. Este estudi va concloure que, per a reduir el risc, es podrien necessitar almenys entre 30 i 40 minuts diaris d’activitat física d’intensitat moderada a alta.
Però no solament és necessari augmentar el temps que dediquem a l’activitat física o la seua intensitat, sinó que hem de combatre el sedentarisme per a reduir el risc de mort realment.
Pautes per a mantindre un estil de vida actiu
[–>
Deixant un costat la necessitat d’incorporar l’activitat física a les nostres rutines diàries, hem de combatre el sedentarisme adoptant un estil de vida actiu.
I en quin consistix açò?
Doncs el doctor Domínguez explica que es tracta de “prendre decisions conscients per a incorporar el moviment en les activitats diàries, com desplaçar-se caminant o amb bicicleta, mantindre’s dempeus, pujar escales o realitzar pauses actives”.
Este tipus de pauses es poden planificar i adaptar a les rutines laborals, domèstiques o escolars de cadascun.
No necessitem dedicar molt de temps ni ens va a suposar un gran esforç, però, a canvi, van a tindre un impacte important en la nostra salut, a curt i a llarg termini.
Atés que hem aconseguit realitzar estes senzilles pautes hem d’afegir l’activitat física a l’equació.
- L’Organització Mundial de la Salut establix unes recomanacions d’activitat física setmanals, entre 150 i 300 minuts d’activitat física aeròbica d’intensitat moderada o vigorosa per setmana per a tots els adults, incloses les persones que viuen amb afeccions cròniques o discapacitat.
- I una mitjana de 60 minuts al dia per als xiquets i adolescents.
Adoptar hàbits actius en la vida diària contribuïx de manera considerable a mantindre una bona salut tant física com a mental.
“Infuriatingly humble social media buff. Twitter advocate. Writer. Internet nerd.”