El 26 de juliol el banyolí Alfons Martinell va ser guardonat amb el prestigiós Premi Internacional CGLU-Ciutat de Mèxic-Cultura 21 en categoria «Personalitat». Se’l va reconèixer com una figura destacada a nivell mundial per la seva tasca dinamitzadora de la cultura tant a escala local com internacional. Durant anys va ser professor a la Universitat de Girona i, tot i la jubilació, segueix aportant amb diversos projectes. Durant la Transició va tenir un rol important en l’impuls de la cultura a Girona, des de l’Ajuntament (1980-1992), i més endavant al govern espanyol (2004-2008).
Com van ser aquests premis?
Molt agradables! També van reconèixer algunes ciutats i en la categoria de Personalitat a la professora Sesic, de sèrbia. Som de la mateixa generació però no ens coneixem gaire, perquè ella va treballar més en l’àmbit d’Europa de l’Est i jo a l’Amèrica Llatina. Va ser interessant perquè a Mèxic he fet molta docència i hi havia molts alumnes, fins i tot de la UdG, i que et reconeguin una cosa que fas perquè hi creus, sense buscar una situació d’èxit, és agraït.
Llavors, no s’ho esperava?
No… l’únic que he sigut una persona que ha treballat en la mateixa línia d’entendre cultura i ciutat i desenvolupament amb cooperació internacional, i jubilat segueixo actiu. No se sol acceptar però part de la nostra feina és militància, defensar la cultura pel desenvolupament, per l’Agenda 2030 o els Objectius de Desenvolupament Sostenible. La meva tasca ha sigut evidenciar això en escenaris locals i internacionals.
Al discurs, quan el guardonen, reclamava inversió en cultura…
A vegades es creu que la cultura és una despesa, i quan hi ha crisis es redueix, però és una inversió que genera benestar. No és un reducte, dona alegria. Gràcies a un festival passo bé el cap de setmana, gràcies a una novel·la, si estic sol, estic acompanyat, gràcies al cine ocupo el meu temps. Si invertim en cultura la gent que s’hi expressa trobarà canals, i la que no, satisfacció. I és una inversió que dona rendibilitat econòmica.
Avui codirigeix la Càtedra Pau Casals, què hi feu?
És un dels primers catalans internacionals. Des del principi del segle XX defensava la relació de la música amb compromisos com la pau, va comprometre’s amb l’ajuda a exiliats, artistes represaliats… Té aquest llegat musical i humanístic, de visió transversal de la cultura. La Càtedra treballa aquestes idees amb beques d’estudi, jornades, tallers…
Sempre ha defensat la cultura en el marc dels drets humans…
Vaig néixer el 1948. Sortíem de la 2a Guerra Mundial i d’una primera meitat de segle XX on la cultura havia sigut manipulada pels autoritarismes. Walter Benjamin va dir que la cultura no està exempta de barbàrie. És bona si respecta els drets de la persona. Si no, pot ser una eina d’enfrontament, i s’està veient.
Aquest context va empènyer-lo al món de la gestió cultural?
La meva generació va entrar en democràcia amb trenta anys. A Barcelona (hi va néixer i créixer) participàvem de la vida cultural quan hi havia un Estat autoritari que no donava res. Quan entrem en democràcia veiem que aquesta s’ha de construir amb la cultura.
I és aquí quan arriba a l’Ajuntament de Girona…
Va ser una etapa molt rica on vam aprendre molt. Era un veritable laboratori perquè no en sabíem. Al cap d’un temps vam poder començar a formar gestors culturals a la universitat, però la clau va ser entendre que la cultura era una eina important per a democratitzar i enfrontar-se a la idea franquista que el carrer era de la policia. La cultura va fer un gran servei a Girona per als principis democràtics. És un binomi imprescindible.
Com ha vist l’evolució a Girona en aquest sentit?
Les tres dècades dels vuitanta, noranta i fins als dos mil, va ser una ciutat model. Va fer-se un treball integral cultural i urbanístic amb el patrimoni. El Barri Vell era inhòspit i vam recuperar espais amb la UdG, la Mercè, de la qual vaig ser el primer director, un convent convertit en arxiu, un antic institut (el Vicens Vives) fet Museu d’Història de la ciutat… Tot això va construir una qualitat cultural, però ara és un moment diferent.
De quina manera?
Hi ha dos elements nous. D’una banda, les societats ja no són homogènies. A les ciutats conviuen diferents cultures i això costa d’acceptar, però anem cap aquí agradi o no. Hem d’educar en aquesta convivència. Per altra, hi ha un fenomen nou no previst que és que la cultura atrau. Si n’hi dius turisme ja no és un fenomen comercial de vendes, sinó de gent que es vol moure i busca experiències. La mobilitat caracteritza la globalització. N’hi ha de tots tipus: per sobreviure, o per cercar un patrimoni, una festa, un paisatge… Això genera un moviment d’inclusió dins la vida cultural de les ciutats i dels altres. És una alteració que mereix una reflexió per a situar-nos.
Un altre canvi és el tecnològic i la intel·ligència artificial…
En primer lloc, les tecnologies. La història de la cultura va canviar en el moment de descobrir el llibre! Llavors sempre dic que va ser la ràdio, i després la televisió, els CDs… i internet i la digitalització de la cultura. Una gran revolució que ens permet moltes coses, per a bé i per a mal. La tecnologia sempre s’ha adaptat a la cultura, i davant la intel·ligència artificial estem en aquest repte. No crec que substitueixi la cultura en viu. La gent la busca. Es va veure després de la pandèmia, amb l’activitat col·lectiva, o el teatre, que el puc veure en streaming i està molt bé però es basa en el contacte entre l’actor i el públic.
Tot i aquests reptes, l’accés a la cultura segueix sent un problema…
[–>
És el tema més greu que tenim en drets culturals. El problema d’ajuntaments i institucions és arribar a qui no accedeix a la cultura, no a la que ja ho fa. És gent que queda al marge i es crea una bretxa, potser perquè el que s’ofereix no coincideix amb ells, no s’hi identifiquen. Hem democratitzat la cultura però no ha arribat a tota la població i ens hem de plantejar per què. Falten polítiques d’aproximació. Hi ha elements de formació bàsica i educació cultural al sistema, si l’oferta ha de ser diferent… El gran problema és no interpel·lar aquest segment de la població.
Subscribe to continue reading
“Freelance social media evangelist. Organizer. Certified student. Music maven.”
