«Hem trobat unes restes cranials, bocins d’os, no hi ha més; no hi ha cap tresor ni cap joia ni res espectacular, però en realitat ho és molt d’espectacular», assegurava fa un parell d’anys l’arqueòleg Eduard Carbonell. Es declarava «emocionat» per una «troballa molt important», envoltat d’una gran expectació mediàtica i acompanyat per la consellera de Cultura, Natàlia Garriga: per primera vegada en quaranta anys d’excavacions continuades al jaciment de l’Abric Romaní de Capellades havien aparegut restes humanes, fragments parcials d’un crani de neandertal de 60.000 anys d’antiguitat.
O ho semblaven, perquè dos anys després, l’equip d’arqueòlegs ha admès que eren restes de cérvol alterades per l’erosió de l’aigua. Els especialistes no descarten que en un futur s’hi puguin trobar restes humanes, però remarquen que la patinada no treu valor al jaciment de l’Anoia, el més important de neandertals de la península Ibèrica i de referència internacional.
Palmira Saladié, codirectora dels treballs (amb Eudald Carbonell, M. Gema Chacón i Josep Vallverdú) declarava dilluns a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) que, «en ciència, és difícil admetre els errors, però el millor és reconèixer que ens vam equivocar» i acceptava una certa «precipitació».
La ciència mai avança en línia recta i els errors formen part del procediment científic, ho sap tothom, però un reconeixement tan explícit en els temps que corren sí que és excepcional.
[–>
I si no, que expliquin als polítics que en el seu moment van córrer a posar-se la medalla i aquesta vegada, curiosament, no hi han volgut ser presents.
Subscribe to continue reading
“Prone to fits of apathy. Introvert. Award-winning internet evangelist. Extreme beer expert.”
