There is always an alternative

Venen dies de moguda i enrenou. Dit així, en boca de l’organització de la Festa Major Alternativa de Manresa, sona a propera edició plena de gresca; però no, la cosa va d’advertiment perquè un grup de veïns de la Plaça Puigmercadal, escenari de la moguda, ha demanat a l’Ajuntament la suspensió o trasllat de la xerinola i això pot acabar en sarau.

A finals dels vuitanta, quan només hi havia una Festa Major, vaig formar part del Ma’m (Manresana de mogudes) que va ser el primer intent de gestionar-la des de la societat civil, per fer-la més popular. La nova fórmula va ser un repte, els nous escenaris no van quedar lliures de la polèmica, el dia que es va recuperar l’espai del parc del castell per fer-hi una nit de música golfa la centraleta de la policia local va quedar col·lapsada de protestes pel soroll, i una regidora ens va acusar de fomentar l’alcoholisme per proposar rutes noctàmbules de tapes i copes pels locals de moda de l’època. Les queixes hi seran sempre, però si l’èxit s’ha de mesurar per la gent als carrers allò ho va petar, i el model de gestió encara dura, evolucionant d’acord amb els recursos i les necessitats; uns anys després, com a complement al programa d’actes oficial, va sorgir l’autogestionada Festa Major Alternativa i el gran mèrit és que les dues propostes han conviscut, els carrers i places de tota la ciutat ho han viscut, mentre una immensitat de persones ho han celebrat i compartit. D’aquella impagable experiència de joventut, disbauxada i enriquidora, n’han quedat grans amistats i bones lliçons de les quals vaig aprendre que no tot el silenci és civisme ni tot el soroll incivisme, la ciutat no acaba sent de ningú i ha de ser de tothom, la xerinola nocturna no vol dir fotre-ho tot a tomar pel sac i deixar-ho ben pixat; i de tant en tant, si volem una ciutat viva, cal que el caos de la disbauxa trenqui la pulcritud i l’ordre dels carrers silenciosos que durant l’any només es desperten per anar a dormir.

[–>

L’Alternativa de Manresa, la primera d’un model que s’ha implantat a Catalunya, ja és patrimoni irrenunciable de l’ADN ciutadà; però em sembla que en aquest festival s’ha cridat massa des de les dues bandes. Si ha de ser popular i accessible cal que sigui al centre, però al centre hi ha més escenaris que la Puigmercadal, quatre dies tampoc és una eternitat, el civisme es pot explicar i contagiar, els decibels es poden controlar, i segur que de tot se’n pot parlar. L’Ajuntament haurà de cercar arguments de consens entre uns i altres per garantir les festes sota el cel manresà, molt serà que entre els sorolls i els silencis no trobem una alternativa, sense cridar, que ens permeti celebrar-ho amb el to adequat; però per això tots els implicats hauran de baixar-lo una mica, cadascú el seu.