La sarcopenia és un trastorn musculoesquelético generalitzat i progressiu que es caracteritza per la pèrdua de massa i funció muscular, juntament amb una disminució de l’acompliment físic.
Els signes i símptomes inclouen debilitat, cansament, falta d’energia, problemes d’equilibri i dificultats per a caminar i mantindre’s dempeus.
I una complicació afegida és que la pèrdua de massa muscular o la debilitat, en ocasions provoquen caigudes amb el consegüent trencament d’ossos i altres lesions greus que afecten la capacitat de la persona per a cuidar de si mateixa.
La Societat Espanyola de Reumatología estima que la seua prevalença se situa entre el 3 i el 24% de la població general, sent estes xifres un poc més altes en el cas de pacients amb malalties reumáticas.
Lligada directament a l’envelliment
[–>
La sarcopenia, paraula que ve del grec i significa “pobresa del múscul”, és una patologia lligada directament a l’envelliment .
Però complir anys no és l’única cosa que provoca la sarcopenia. Perquè també està molt relacionada amb altres factors com el sedentarisme, o altres patologies com la diabetis, o processos inflamatorios, o el càncer.
La genètica també juga un paper important, així com els canvis hormonals.
Perquè en el cas de les dones apareix un element clau per a la proliferació de la malaltia que és la menopausa, i que a més té una estreta relació amb l’obesitat sarcopénica.
Muscle atrophy results in persistent weakness when performing any routine movement.
Símptomes de la sarcopenia
[–>
Els especialistes en reumatología expliquen quins són els símptomes que poden indicar l’existència d’una sarcopenia:
- Debilitat constant a l’hora de realitzar qualsevol moviment rutinari com alçar-se d’una cadira o del llit.
- Pèrdua de pes sense motiu aparent.
- Pèrdua de força gradual.
- Obesitat. Hem vist que la pèrdua de pes és un signe d’alarma, però els especialistes puntualitzen que “la sarcopenia no està associada exclusivament a persones primes”.
- Obesitat sarcopénica”. Consistix en la pèrdua de múscul que se substituïx per greix. És comú i té els mateixos símptomes i el mateix diagnòstic que la sarcopenia.
Si estos símptomes es perllonguen en el temps, la qualitat de vida disminuïx considerablement pel que és important el diagnòstic precoç de la sarcopenia.
Physical exercise and nutrition are key components in treating muscular dystrophy
Com es confirma esta malaltia
[–>
L’únic tractament del que disposen els especialistes per als malalts de sarcopenia té dos eixos fonamentals: l’activitat física i la dieta.
Així, des de la Societat Espanyola de Reumatología faciliten una sèrie de consells per a pacients amb sarcopenia.
- El primer és acudir al metge en el moment que es detecten qualsevol dels símptomes d’esta malaltia. Actualment el diagnòstic de sarcopenia es realitza mitjançant un qüestionari senzill que si és positiu es passa posteriorment a un test de força.
- Realitzar un test de força que, en el cas que estiguera per davall dels punts de tall establits, ens portarà a una prova per a mesurar la massa muscular mitjançant densitometría òssia, ressonància magnètica o bioimpedanciometría.
I, finalment, en casos de sarcopenia confirmada, el test de marxa per a conéixer la severitat de la sarcopenia. És una prova també anomenada “6MWT”, per les seues sigles en engonals. I consistix a mesurar la distància màxima que pot recórrer una persona sobre una superfície plana en un temps de 6 minuts.
Consells per a pacients amb sarcopenia
[–>
- El primer pilar del tractament és practicar exercici físic.
En casos de sarcopenia diagnosticada, un programa d’exercicis progressiu i personalitzat és part fonamental del tractament. Este programa es basa en exercicis de força i resistència centrat en les extremitats inferiors durant un període mínim de 12 setmanes.
- Prestar una atenció adequada a l’alimentació.
És important realitzar una alimentació completa i equilibrada basada en la dieta mediterrània per a previndre la sarcopenia en els adults majors.
Es recomana basar la dieta en l’oli d’oliva, fruites, verdures, cereals integrals, làctics i no perdre les aportacions necessàries del peix (en particular del peix blau), llegums i carns en menor grau.
Quant a les proteïnes necessàries per a previndre la sarcopenia, les recomanacions dels reumatólogos les xifren entre 1 i 1,2 grams per quilo de pes corporal al dia. I l’ideal és que la seua ingesta estiga repartida en els menjars del dia.
El principal problema és que, entre els més majors, hi ha manques nutricionals importants derivades de problemes de masticació, digestius o d’elaboració de menjars, per la qual cosa el risc de malnutrició és elevat en persones d’edat avançada.
- És necessària la suplementación dietètica per a la sarcopenia?
Sarcopenia, a disease that can affect up to 1 in 4 older people / MART PRODUCTION
Comptant amb una nutrició saludable, només en casos de dèficit que no es puguen corregir amb una correcta nutrició es realitzaria suplementación. Sobretot si detecten dèficits de vitamina D o de vitamina B12.
Fragilitat i risc de fractures
[–>
L’associació entre sarcopenia i osteoporosi és comuna. La sarcopenia augmenta el risc de caigudes i amb ella el risc de fractures, per la qual cosa és molt important conéixer com més prompte possible el diagnòstic de sarcopenia associat a osteoporosi.
I no solament això. A més de la relació entre sarcopenia i fragilitat, també s’ha descrit que s’associa a un augment en el risc de
- Presentar major nombre d’infeccions
- Pitjor recuperació després d’una malaltia aguda
- Fins i tot alguns treballs ho han relacionat amb major mortalitat.
[–>
Per això és una malaltia que cal prendre’s molt enserio i, com totes, detectar-la com més prompte possible.
“Infuriatingly humble social media buff. Twitter advocate. Writer. Internet nerd.”
