Deutora de la música de la palafrugellenca Sílvia Pérez Cruz, a qui reconeix com un referent, però també d’altres artistes com Rita Payés, Sandra Monfort o Ernest Crusats, Mar Pujol (Prats de Lluçanès, 1999), Premi Tendències Regió7 el 2022, s’ha convertit aquest any en una de les grans revelacions de l’escena musical catalana gràcies al seu primer llarga durada, Cançons de rebost (Hidden Track, 2024).
Amb unes lletres que evoquen tant al fet quotidià com al transcendental, jugant amb la poesia i les descripcions metafòriques, la cantautora ha actuat en festivals com l’(a)phònica o el Vida, al Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols, o demà, a Medinyà. També ho farà al Mercat de Música Viva de Vic, a l’escenari de la Plaça Major, el dissabte 21 de setembre. Obrirà una nit que completaran Albert Pla & The Surprise Band i el músic de Collbató, Ferran Palau.
Després d’haver debutat discogràficament el 2022 amb Trepa, un EP autoeditat, la cantant i compositora del Lluçanès va provar sort enviant una cançó al reconegut productor Jordi Matas (El Petit de Cal Eril, Ferran Palau). «Em va respondre que en aquell moment no tenia temps, però que més endavant ja faríem alguna cosa. Jo m’ho vaig prendre una mica com un ‘no’». No obstant això, la seva sort va canviar al cap de poc, quan el mateix Matas va veure una publicació seva a Instagram i li va trucar per dir-li que havien de fer alguna cosa plegats. «Li vaig començar a passar temes i ells els hi va ensenyar a en Ferran Palau, qui també em va escriure per proposar-me entrar a formar part de la família del segell Hidden Track Records» explica Pujol. Al final, la cantautora va poder produir el seu primer llarga durada amb Matas, sota el paraigua d’un dels segells més compromesos amb la música independent catalana amb qui es troben vinculats artistes com Carlota Flâneur, Clara Andrés, Junco y Mimbre o Twin entre altres.
Amb lletres com Amor en conserva, Flor de nit, Ploranera o Princesa de la sal, a Cançons de rebost Mar Pujol explora la quotidianitat en tots els seus significats possibles. «És com una excusa per guardar tot de moments que són molt importants per a mi, i que són molt quotidians, però al mateix temps, també transcendentals. Tan important són temes que considerem més transcendentals, com per exemple l’amor, la vida o l’amor, com el simple fet d’acudir al rebost per agafar un tros de xocolata» postil·la l’autora d’un àlbum que traspua emocions i calidesa a través d’un delicat folk-pop de tall intimista, interpretat només amb veu i guitarra, tot i que en algunes ocasions s’ha deixat acompanyar de bateria i altres instruments.
«Parlar en un llenguatge poètic em permet expressar amb molta més profunditat les sensacions. Crec que la meva vida la visc molt en clau poètica» assegura Pujol sobre una proposta musical que, a la vegada, inclou un bon grapat de metàfores. «Del que em passa sempre, sense voler, em faig metàfores. Passo per davant de la platja i penso que aquella onada simbolitza alguna cosa» rebla.
[–>
Mar Pujol també es mostra molt agraïda per la rebuda que la seva proposta està tenint aquest any arreu de Catalunya. «És d’agrair que la gent connecti amb les teves cançons i això és el que m’impressiona més. Que després d’un concert et vingui algú i et digui que la teva cançó l’ha ajudat o l’ha tocat per mi és com el regal molt gran» apunta la del Lluçanès, que afegeix que haver pogut trepitjar tants escenaris li ha permès «conèixer altres artistes que per mi són referents absoluts».
“Professional web ninja. Certified gamer. Avid zombie geek. Hipster-friendly baconaholic.”
