La tosferina ha experimentat un ràpid creixement a partir de l’estiu marcant l’inici de “una nova ona pandémica”, segons un estudi de l’Institut Salut Carlos III que constata 2.560 casos en 2023 i un bebé d’un mes mort eixe any, sense condicions de risc, però la mare del qual no s’havia vacunat en la gestació.
En 2024 i segons l’informe setmanal de vigilància epidemiològica, a Espanya hi ha ja 5.242 casos acumulats en els dos primers mesos, la qual cosa suposa un índex epidémico de 153,86 per 100.000 habitants.
La tosferina, per comunitats autònomes
[–>
D’ells, més de la mitat (583) es van registrar a Catalunya, 147 a la Comunitat Valenciana, 141 a Andalusia, 50 al País Basc, 45 a Castella i Lleó, 38 a Madrid, 24 a Múrcia, 19 a Canàries i 10 a Galícia.
En la resta de comunitats va ser menys significatiu, però va haver-hi algun cas en totes elles. La incidència de la tosferina és sempre màxima en els menors d’un any, seguida de la resta de grups en edat pediàtrica (1-14 anys).
La importància de la vacunació
[–>
La pediatra Gemma Morera explica a ‘Guies de Salut’que “és habitual que tots els anys hi haja brots de tosferina, sobretot en els col·legis”. No obstant això, la majoria dels casos són lleus gràcies a les cobertures vacunales, que superen el 80%. Per tant, l’especialista fa una cridada a la tranquil·litat:
- “No hem de preocupar-nos, perquè és una infecció respiratòria que no és greu en les persones vacunades”.
Per què es produïxen brots de tosferina a Espanya?
[–>
Encara que la taxa de vacunació contra la tosferina és “elevada” a Espanya, la vacuna perd efectivitat a mesura que passen els anys, com assenyala el doctor Fernando Moraga-Llop, pediatre i vocal sènior de l’Associació Espanyola de Vacunología (AEV).
La primovacunación és als dos i quatre mesos, i es posa una dosi de record als 11 mesos i una altra als sis anys, i fins a ací
[–>
I açò explica que cada any hi haja brots en centres educatius, especialment en xiquets de 10-12 anys.
“La primovacunación és als dos i quatre mesos, i es posa una dosi de record als 11 mesos i una altra als sis anys, i fins a ací”, compte a este diari el pediatre. I com l’efectivitat cau amb el temps, ja es planteja una dosi de record als 14 anys (actualment es posa a eixa edat una per a previndre el tètan i la diftèria).
No obstant això, la postura del doctor Moraga-Llop és avançar la
contra la tosferina als 11 anys “quan es complixen cinc anys des de l’última dosi, que ara es posa els sis anys”.
El fàcil accés ara a les proves PCR també poden estar darrere d’el “augment” de casos d’esta malaltia respiratòria. Abans de la pandèmia de la COVID-19, el diagnòstic era “cínic”.
Però, en l’actualitat, es realitzen més proves per a confirmar si la tosferina està darrere dels símptomes que “alteren la qualitat de vida dels pacients”.
La doctora Morera planteja, a més, que després de la crisi sanitària del coronavirus, com ha ocorregut amb altres virus respiratoris com la grip, el mateix virus de la tosferina “s’haja enfortit” alhora que hem perdut immunitat enfront d’ell.
Els símptomes de la tosferina solen aparéixer entre 5 i 10 dies després d’haver estat en contacte amb els bacteris que causen esta malaltia
[–>
Vacunació de la tosferina en embarassades
Es recomana vacunar a les embarassades entre les setmanes 27 i 36 de gestació (preferiblement entre les setmanes 28 i 32). S’ha de vacunar en cada nou embaràs, independentment de quan s’haja rebut l’última dosi de vacuna enfront del tètan i de si s’ha vacunat en un embaràs anterior.
En el cas de dones al·lèrgiques a algun dels components de la vacuna o que hagen tingut una reacció al·lèrgica greu (anafilàctica), encara que esta situació és molt poc freqüent, està contraindicada. No hi ha alternatives tan eficaces com la vacunació de l’embarassada, però sempre es recomana tindre bons hàbits d’higiene en els contactes del nounat per a previndre la propagació de les malalties respiratòries.
[–>[–>
La tosferina no és una malaltia de xiquets
[–>
Els casos de
són més habituals en xiquets en edat escolar, però també afecta la població adulta. En general, es presenta de forma més lleu en adolescents i adults que en bebés (on el risc de defunció es multiplica) i en xiquets, que pot cursar sense majors complicacions si s’ha completat la vacunació.
Els símptomes de la tosferina solen aparéixer entre 5 i 10 dies després d’haver estat en contacte amb els bacteris que causen esta malaltia. En algunes ocasions, poden passar fins a tres setmanes perquè apareguen els primers símptomes.
Fase 1 de la tosferina: primers símptomes
[–>
En esta etapa, els símptomes (que duren d’1 a 2 setmanes) poden confondre’s amb un refredat comú:
- Moqueo o congestió nasal
- Febra (que no sempre apareix)
- Tos lleu
- Apnea (que produïx coloració blava en els bebés)
Fase 2 de la tosferina: fins el 10 setmanes amb tos
[–>
La tos es convertix en el pitjor “malson” dels pacients amb tosferina, amb accessos de tos ràpids, violents i incontrolables. En el pitjor dels casos, la tos es pot allargar més enllà dels dos mesos. Açò produïx:
- Vòmits durant o després dels accessos
- Cansament
- Dificultat per a respirar
Fase 3: recuperació “lenta”
[–>
A mesura que millora la malaltia, la tos es torna més lleu i menys freqüent.
Com es el tractament de la tosferina?
[–>
Els antibiòtics, si s’administren a temps, poden disminuir els símptomes propis d’esta malaltia. No obstant això, és molt poc habitual que es prescriga en els primers dies de la tosferina perquè el diagnòstic confirmat per laboratori sol tardar diversos dies. No obstant això, estos medicaments són útils per a evitar altres malalties associades.
[–>
Els xarops per a la tos, els expectorantes i els antitusígenos “amb freqüència no servixen”. “Els bebés menors de 18 mesos requerixen constant supervisió, ja que la respiració pot detindre’s temporalment durant els atacs de tos. Els bebés amb casos greus s’han d’hospitalitzar. Es pot utilitzar una botiga d’oxigen amb prou humitat”, ressalten des de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI).
“Infuriatingly humble social media buff. Twitter advocate. Writer. Internet nerd.”