L’estrès produït pel confinament, i no la infecció per covid, va tenir un impacte als cicles menstruals de les dones. La tancada, que es va produir del març al maig del 2020, va provocar canvis que van consistir en l’absència de menstruació, en el retard de la mateixa i en sagnats abundants. Així ho constata l’estudi ‘Efectes del confinament per la SARS-Covid-19 sobre el patró menstrual‘, liderat per dos ginecòlegs de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau de Barcelona i que va recollir, en una enquesta en línia, les observacions de dones sobre els seus cicles. Fins ara s’havien fet investigacions sobre com la vacuna i fins i tot el coronavirus havien afectat les regles de les dones, però aquest és el primer estudi que buscava dilucidar si la tancada domiciliària també havia alterat els cicles.
En aquest informe, publicat a la revista ‘Medicina Clínica‘, van participar un total de 6.440 dones, d’entre 15 i 55 anys, de tot Espanya (es tracta de la mostra més extensa de dones que menstruen publicada fins ara), que no van contraure la Covid i que van respondre una extensa enquesta via WhatsApp. D’aquesta mostra se’n van excloure dones que prenien anticonceptius hormonals, ja que aquests fàrmacs regulen el cicle menstrual. “Volíem saber fins a quin punt estar en aïllament influïa en els canvis menstruals. Hi havia dos grups de dones: les que es quedaven a casa aïllades i les que sortien perquè formaven part dels serveis essencials, com les sanitàries o les caixeres de supermercat”, explica Joaquim Calaf, ginecòleg de Sant Pau i un dels autors de l’estudi. “Per contra, vam veure que la infecció per Covid no va alterar els cicles menstruals”, afegeix aquest metge.
Els metges van veure com les dones que van viure amb més estrès el confinament van ser les que van experimentar més canvis en el cicle. “Per exemple, dues infermeres d’UCI en situació de gran tensió o dues conductores de bus o caixeres de supermercat, encara que estiguin exposades als mateixos estressors, presenten alteracions menstruals depenent de com van viure aquella situació”, explica Calaf. Així, no era tan rellevant la feina en si com el “component emocional” d’aquest. “No es tractava d’estar molt aïllada o molt explotada per la feina, com de com t’afectava la situació i de la por de contagiar-te. A vegades no era temor d’infectar-se elles mateixes, sinó d’arribar a casa i contaminar un familiar”, afegeix aquest ginecòleg.
Els investigadors van preguntar a aquestes dones quin tipus d’estrès van sentir: si por de perdre la feina, d’encomanar-se elles mateixes, de contaminar un familiar o ansietat pel confinament. “Vam veure que com més grans eren aquests nivells, més canvis es produïen als cicles menstruals, que consistien, bàsicament, en l’absència o retard de menstruació o en sagnats abundants”, diu per la seva banda el també ginecòleg de Sant Pau Josep Perelló.
Caiguda de l’activitat sexual
[–>
Els metges van recollir informació sobre les activitats d’aquestes dones durant el confinament, la seva activitat sexual, les seves percepcions sobre el seu estat emocional, els canvis en les característiques menstruals i l’impacte quotidià. Pel 50,1% de les entrevistades, la seva qualitat de vida global va empitjorar durant la tancada domiciliària, mentre que el 41,3% va romandre més o menys igual i el 8,7% va reportar una millora. L’activitat sexual durant el confinament va disminuir el 49,8% de les enquestades, es va mantenir sense canvis en el 40,7% i va augmentar el 9,5%.
Els investigadors no van trobar “diferències estadísticament significatives” en els canvis menstruals en les dones que prenien anticonceptius no hormonals quan aquests canvis es van avaluar segons la durada i les característiques de l’aïllament, la percepció d’exposició a la Covid i la situació laboral. Però sí que van trobar “diferències estadísticament significatives” en la regularitat, durada i quantitat de la menstruació relacionades amb la “intensitat dels canvis en l’estat emocional per factors estressants del confinament”.
Estrès i cicle menstrual
[–>
L’estudi conclou, d’aquesta manera, que els canvis en l’estat emocional, però no la durada i la intensitat de l’aïllament o l’exposició a la malaltia, van influir significativament en els trastorns menstruals durant el confinament per Covid. Així, el predictor més significatiu d’un canvi al patró menstrual va ser la percepció individual d’ansietat, independentment de l’estat laboral, el grau d’aïllament o la vulnerabilitat a la malaltia. Tot i això, com els mateixos investigadors reconeixen, és impossible saber quantes dones van veure afectat el seu cicle menstrual a causa de la tancada. “Sabem que gent que respon a l’enquesta és la més sensibilitzada al problema. Per això no es pot saber el total d’afectades”, admet Perelló.
[–>
Aquest resultat confirma la hipòtesi que les alteracions menstruals es relacionen de manera molt significativa amb la sensibilitat individual a l’estrès i amb l’estat emocional de la dona, i no tenen tant a veure amb la gravetat de la situació estressant. No totes les dones reaccionen de manera idèntica davant de circumstàncies similars.
Subscribe to continue reading
“Infuriatingly humble social media buff. Twitter advocate. Writer. Internet nerd.”
