El mort, un home de 74 anys va acudir a Urgències de l’Hospital Rei Joan Carles (Móstoles) divendres passat 19 de juliol amb un quadre febril i malestar general després de la picada de caparra dies arrere en el municipi de Buenasbodas (Toledo), on passava uns dies en la seua segona residència.
El diumenge 21 de juliol, el Sistema d’Alerta Ràpida en Salut Pública (SARSP) va activar l’alerta per sospita de Febra Hemorrágica de Crimea-Congo, i es van enviar les mostres per a estudi microbiològic al Centre Nacional de Microbiologia, on es va confirmar la infecció per virus de la Febra Hemorrágica de Crimea-Congo (FHCC).
Què és la febra de Crimea-Congo?
[–>
La febra hemorrágica de Crimea-Congo (CCHF, per les seues sigles en anglés) és una malaltia causada per un virus transmès per caparres.
I ho fan de manera directa, per la mateixa picada de l’aràcnid, o per contacte amb secrecions o fluids corporals d’una persona infectada.
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), este virus “és una de les set malalties epidémicas de major gravetat, i representa un gran risc per a la salut pública”.
Altíssima letalidad
[–>
La febra hemorrágica de Crimea-Congo és especialment preocupant per la seua alta letalidad en humans.
- Fins al punt que entre un 10 i 40 per cent dels contagis acaben en mort.
I per la falta de mesures de mitigació efectives, i que no hi ha vacuna disponible ni per a persones ni per a animals.
És una malaltia nova a Espanya?
[–>
Esta patologia -endèmica a Àfrica, Mig Orient i Àsia- sempre s’ha considerat una malaltia exòtica a Espanya.
No obstant això, un recent estudi del Centre Nacional de Microbiologia ha detectat el virus en caparres en cinc comunitats de l’altiplà i sud-est peninsular.
L’origen d’esta investigació naix per la sospita que el virus estava més estés del que es pensava.
Inicialment es va creure que el primer pacient diagnosticat amb febra hemorrágica de Crimea-Congo era un home que havia estat passejant pel camp a Àvila.
No obstant això, fins a eixe moment, el virus solament s’havia detectat en caparres de Cáceres.
Per tant, no es tractava del pacient zero’.
Per això es va realitzar un estudi retrospectiu que situa el primer contagi per este virus en 2013.
És el que es desprèn de l’informe ‘Detecció generalitzada de múltiples ceps del virus de la febra hemorrágica de Crimea-Congo en caparres, Espanya’.
Des d’aleshores s’han detectat huit casos d’esta malaltia en el nostre país:
- 1 en 2013
- 2 en 2018
- 3 en 2020
- 2 en 2021
Esta situació epidemiològica revela una distribució de la malaltia més àmplia del que s’havia estudiat prèviament.
Anàlisi de 12.500 caparres
[–>
Després d’analitzar 12.500 caparres obtingudes de vegetació i animals, l’estudi -dirigit per María Paz Sánchez-Seco, responsable del Laboratori d’Arbovirus en el Centre Nacional de Microbiologia de l’ISCIII- ha confirmat que el virus està present en
- Andalusia,
- Madrid,
- Castella i Lleó,
- Castella-la Manxa i
- Extremadura.
“La caparra Hyalomma és molt abundant a Espanya i és molt possible que el virus estiguera circulant des de fa molts anys. La raó per la qual ara ha donat la cara pot ser pel canvi del sòl, de les explotacions…”, explica Ángeles Sonia Olmeda, professora en la Facultat de Veterinària de la Universitat Complutense de Madrid.
No obstant això, malgrat que les autoritats sanitàries han donat la veu d’alarma, la investigadora aclarix que “esta caparra no sol picar a les persones, preferixen a l’espècie animal que a l’home”, compte a este diari.
”Açò no vol dir que no ocórreguen picades, però estan passant en zones molt concretes d’Espanya”.
Com es el virus de Crimea-Congo?
[–>
La febra hemorrágica, que és considerada com una malaltia emergent a Europa Occidental, s’acompanya de símptomes variats:
- Febra
- Dolor muscular
- Marejos
- Nàusees
- Vòmits
- Dolor abdominal
- Somnolència.
Els pacients greus poden patir un ràpid deteriorament renal o insuficiència hepàtica o pulmonar.
En el cas d’infecció per picada de caparra Hyalomma, la principal portadora del virus (encara que hi ha més de 30 espècies capaces de transmetre este virus) i present a Àsia, Europa i Àfrica, el període d’incubació sol ser d’un a tres dies, amb un màxim de nou.
No obstant això, si és per contacte amb fluids d’un malalt, el període ascendix de cinc a sis dies, amb un període d’incubació màxim de 13 dies.
Amb una taxa de mortalitat mitjana del 30 per cent, la defunció dels pacients més greus ocorre en la segona setmana després de la infecció pel virus.
A Espanya s’han detectat huit casos de febra hemorrágica de Crimea-Congo / Valcárcel i Olmeda
En aquelles persones amb bona evolució, la millorança comença a partir del nové dia de la malaltia. El tractament de la febra hemorrágica de Crimea-Congo és difícil.
Segons assenyala l’OMS, s’administra l’antiviral Ribavirina, tant en format oral com a intravenosa, encara que té una eficàcia limitada. Per açò, la forma de tractar el virus és pal·liar els efectes dels símptomes a l’espera que la infecció remeta per si sola.
És perillós anar al camp?
[–>
L’especialista és clara: no.
No obstant això, és important “tindre eixa consciència que tenen en altres països on hi ha caparres que transmeten malalties”.
I per això, el primer que hem de tindre en compte és el tipus de teixit amb el qual anem vestits.
- Usar roba protectora (mànega llarga, pantalons llargs, mitjons).
- Usar roba de color clar per a poder detectar fàcilment les caparres adherides a ella.
Més enllà del tipus de peça, és fonamental una bona revisió exhaustiva després d’un dia de camp. Eixa revisió es fa extensible a les mascotes, que hauran d’anar en tot moment amb collarets antiparasitarios, que no solament protegixen contra la picada de caparres, també contra puces, mosquits o polls.
- “Està clar que, si la caparra no està presa durant un període superior a 24 hores en el nostre cos, les probabilitats que transmeta la malaltia són baixes”.
Però, com podem actuar davant una caparra?
El Ministeri de Sanitat dona les claus per a eliminar caparres. Amb una pinça senzilla, de punta fina, serà més que suficient.
Solament hi ha subjectar amb la pinça l’aràcnid el més a prop possible a la superfície de la pell i traure-ho intentant que no se separe cap part del cos.
“Es desaconsella la retirada de les caparres fixades pels sistemes tradicionals (cotó amb alcohol, oli, vaselina, petroli, anestèsics, tallar-les amb una tijera, tirar amb els dits d’elles, aplicar calor, etc..), ja que han sigut considerats de risc, facilitant el contagi dels patògens que pogueren albergar”, assenyalen des del departament.
Què ocorre amb els animals domèstics? La docent recorda que l’ús de collaret o pipeta protectora són el millor remei per a previndre la picada per caparra i que poguera comportar el contagi de la febra hemorrágica de Crimea-Congo.
[–>
En humans, subratlla, utilitzar “productes anti mosquits” també són eficaços per a evitar ‘esglais’.
“Infuriatingly humble social media buff. Twitter advocate. Writer. Internet nerd.”