Hui, com cada primer divendres de juny, se celebra el Dia Internacional del Dònut. Una efemeride que inetenta fer present cada any una sentida tradició que “va nàixer” durant la Primera Guerra Mundial.
En aquells anys, l’Exèrcit de Salvació, una organització caritativa coneguda pels seus esforços humanitaris, va presentar el dònut als soldats nord-americans desplegats a França durant la guerra amb l’objectiu que la seua olor i sabor els brindara un reconfortant sabor de llar que ajudara a elevar la moral de les tropes.
Aquelles voluntàries pasaro a ser conegudes com les “Dònut Lassies” de l’Exèrcit de Salvació, i fregien i distribuïen dònuts en el front.
Però realment l’origen d’este dolç que hui és conegut a tot el món es remunta al segle XVI i va aparéixer als Països Baixos amb el nom original d’olykoek-
Un segle després va començar a estendre’s amb el nom de doughnuts, i hui és mundialment conegut com el congret industrial per excel·lència dels Estats Units i, pràcticament, del món sencer.
A Espanya arribaria en 1962, amb el registre oficial de la coneguda marca ‘Dònuts‘.
Des d’eixe moment, estos congrets es veuen en qualsevol supermercat i quasi que en qualsevol casa per a delícia dels més xicotets i els no tan xicotets,
Què sabem dels famosos dònuts? Són un perill la salut?
[–>
Si ben a l’origen era una rosquilla artesana i molt probablement saludable, hui podem dir que es troba més prop del sector de la brioixeria industrial, amb el que açò suponde de roïna fama, si volem relacionar el seu consum amb la salut.
I això que la brioixeria industrial sempre pareix gaudir de bona salut quant al seu consum.
Segons dades facilitades per l’Associació Espanyola de la indústria de la fleca, brioixeria i pastisseria (Asemac), la producció en 2018 va ser de 178.000 tones, i això significa que la xifra s’ha duplicat en sol dos dècades en el nostre país.
I això pot tindre relació amb una altra dada menys “apetible” i obtingut de diversos estudis (2020) de l’Observatori de la Nutrició i d’Estudi de l’Obesitat, en el qual afirmen que:
- Més de la mitat (el 55,8%) de la població major de 18 anys presenta un excés de pres
- D’ells 18,7% tindria obesitat
- Un 37,1% al sobrepés.
És sa el dònut? Què porta i què suposa per al cos?
[–>
Amb l’objectiu de conéixer la “cara mèdica” d’un congret tan reeixit i tan consumit a tot el món, hem comptat amb la col·laboració del doctor Francisco José Sánchez Muñiz, professor emèrit de la UCM i catedràtic de Nutrició.
I hem partit de la base que el dònut clàssic (el setinat de sempre) porta els següents ingredients:
- Farina de blat,
- aigua,
- greix vegetal (palmell),
- trehalosa,
- sucre,
- rent,
- xarop de glucosa i fructosa,
- ou líquid,
- sal,
- farina de soia,
- emulgents,
- dextrosa,
- gluten de blat,
- llet descremada en pols,
- midó de creïlla i blat,
- estabilizantes,
- aromes,
- conservadors,
- corrector d’acidesa,
- maltodextrina de blat
- i agent de tractament de la farina.
Valor mitjà per cada 100 grams (dos dònuts)
- 1711 kilojulios
- 409 quilocalories
- 22 grams de greixos (de les quals la mitat saturades)
- 46 grams d’hidrats de carboni (dels quals sucres 21 grams)
- 2,1 grams de fibra alimentària
- 5,8 grams de proteïna
- 0,4 grams de sal
[–>
Fins a quin punt és perjudicial menjar dònuts?
[–>
La resposta del nostre especialista ens ajuda a posar les coses en el seu lloc:
- “No hi ha cap aliment bo ni roín.
- Podem ‘demoniçar’ a un aliment, però seria incorrecte.
- Indiscutiblement, depèn de la quantitat que es menge.
- Dos o tres dònuts en una setmana significarien quantitats importants.
- Però el més rellevant, explica, és extrapolar el seu consum a les quantitats que prenguem d’altres aliments, per la necessitat que existisca una varietat i la vital importància que per a la nostra salut nutriconal té combinar els aliments”.
Això sí. Evitant “demniçar” als dònuts deixa molt clar els seus principals inconvenient, sobretot amb un consum excessiu:
- “Dos dònuts (100 grams) suposen més de 400 calories, la qual cosa significa el 20% de l’energia que necessita un xic o xica de 6 a 9 anys. Cap aliment ha de donar més del 10%.
- El segon gran inconvenient és la composició. Aporta molts greixos saturats i molt poca fibra, però és fàcil de mastegar i molt agradable, i això li fa ser atractiu”.
Possibles conseqüències de menjar un dònut tots els dies
[–>
Compte, que parlar d’un dònut diari pot paréixer una exageració, però és més comuna del que creiem.
Per això en catedràtic Francisco José Sánchez insistix que és fonamental posar el consum en el seu context. Perquè tot dependrà del que mengem a part del dònut:
- “Si prens cinc peces de fruita i verdura, doncs no hi hauria tant problema, però si estàs prenent eixa quantitat d’energia, no la pots prendre d’altres substàncies.
- El pitjor és que estaries ingerint un nivell de greixos saturats molt alt”.
El que recomane és menjar un dònut una o dos vegades a la setmana. Preferiblement, un. La clau és anar alternant
[–>
També destaca l’expert que factors com l’activitat física de cada persona i diversos aspectes genètics faran que a una persona li afecte d’una o una altra forma.
Fins al punt der que si s’alterna amb altres menjars i sense abusar, el dònut no té per què engreixar.
Una altra cosa important en la qual probablement no incidim massa és en l’horari de la ingesta.
- El doctor recomana prendre-ho al matí millor que a la nit
- I, sobretot, “sempre mínim quatre hores abans d’anar-se’n al llit“.
Una altra qüestió que hem de tindre en compte és la possible addicció al sucre que ens pot provocar, ja que este aliment és molt “agradable” i està vinculat amb diversos mecanismes de gratificació, que estan relacionats amb la dopamina (hormona de la felicitat).
I tot açò, a la llarga, ens fa tornar a buscar el mateix aliment per la satisfacció que t’ha produït.
És possible fer un dònut casolà… i més saludable?
[–>
El nostre especialista ens ajuda a centrar l’objectiu molt ràpid, si volem fer dónuts casolans i saludables.
- “El més important és substituir l’oli de palma per oli d’oliva o olie girasol alt leico, ja que l’oli de palma té un alt contingut d’àcids grassos saturats que provoquen un augment a la resistència de la insulina i problemes amb el colesterol, entre altres.
- A part de l’oli de palma, destacaria negativament la quantitat d’estabilizantes i conservants que té”, detalla. Encara que això és més problema per a la producció industrial que per a una producció casolana.
En qualsevol cas, per a fer-nos una idea de la quantitat de greixos que té un simple congret, com el catedràtic ens confirma, perquè un xic de 40 quilos aconseguisca cremar un dònut (200 quilocalories), deu jugar al futbol o muntar amb bicicleta de forma contínua durant 50 minuts.
[–>
En un context en el qual amb prou faenes hi ha informació nutricional sobre el que mengem, és important documentar-se i consultar, si fóra necessari, a especialistes per a evitar així els possibles riscos d’abusar d’aliments perjudicials..
“Infuriatingly humble social media buff. Twitter advocate. Writer. Internet nerd.”