“Vull un mètode anticonceptiu sense hormones“. És la petició que la ginecòloga Mª Ángeles Gómez, especialista en el Centre de Salut Sexual i Reproductiva en el departament de Sant Joan d’Alacant, es troba reiteradament en la seua consulta. I, cada vegada més per culpa de les xarxes socials i els seus missatges sense base científica. En una tendència creixent, les dones preferixen recórrer a mètodes anticonceptius sense hormones per a evitar els efectes secundaris. I, fins i tot, descarten mètodes hormonals per a regular o combatre els efectes negatius de la menopausa. Este temor té un terme propi: l’hormonofobia, temor a les hormones o a l’excitació; dos conceptes etimològicament d’origen grec phobos i ὁρμῶν.
El rebuig a les hormones no forma part, únicament, de la conversa en les consultes ginecológicas, sinó que és també un debat públic; entre amigues, entre companyes de treball o entre familiars. “Preferisc altres anticonceptius, com el condó, que no alteren la generació hormonal pròpia del meu cos”, explica una treintañera a LEVANTE-EMV, del mateix grup editorial. Esta afirmació està avalada per l’estadística: el condó continua sent, de llarg, el mètode anticonceptiu més utilitzat. Segons l’Observatori de Salut Sexual i Reproductiva de la Societat Espanyola de Contracepció (SEC), de la qual forma part Gómez, el 35,7% de les espanyoles ho utilitzen enfront del 22,5% que es decanta per mètodes homonales, com la píndola (17%), el Diu hormonal, l’anell vaginal o el pegat. Per la seua part, l’última Enquesta de Fecunditat de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) arreplega que el 23,98% usen el preservatiu enfront del 21,17% d’anticonceptius amb hormones; encara que l’enquesta és de l’any 2018. No obstant això, les especialistes recomanen sempre el doble mètode: el preservatiu més un segon anticonceptiu.
Però, a què es deu este auge notable? Segons l’especialista, la causa es troba en les xarxes socials: “Actualment, hi ha molta informació errònia perquè tot el que es diu en Internet no és cert. I la desinformació sobre els efectes secundaris. Ací sorgix la por a prendre mètodes hormonals”. No és un fenomen aïllat a Espanya, les creadores de contingut, les conegudes com influencers, han desenvolupat campanyes contra la píndola en països com els Estats Units o França. Una d’elles és Tyler Gossett, amb més de 82.000 seguidors en Instagram, que qualifica la píndola de “tòxica” i de ser “responsable de rebaixar la líbido” femenina i alerta del “llavat cerebral” patit per les dones per a fer-li creure que el període és inconvenient i innecessari“. “Si busques en Google o veus estos perfils, és normal que no vullgues prendre hormones”, lamenta Gómez, qui apunta que sempre és “més fàcil espantar que contrastar la informació”.
[–>
Beneficis vs. efectes secundaris
[–>
El problema no és, únicament, que les xarxes socials instal·len eixe temor. El verdader repte és arribar a revertir-ho amb arguments científics perquè, segons Gómez, moltes dones “els donen més credibilitat que als professionals sanitaris“. I, fins i tot, es fien més de l’experiència de les seues amigues i familiars que han tingut roïnes experiències en prendre-la. “No saps què et va a passar perquè els possibles efectes secundaris no són generalitzats -, explica-. I si els hi haguera, per a això estem les especialistes”. El que rebutja és que una dona decidisca hormonarse “per iniciativa pròpia”.
Confessa que les ginecòlogues tenen “poca influència en les xarxes; o no tenim temps o no les usem tant com per a poder ser influents”. Per a contrarestar este fenomen, en la seua clínica, sempre recomana acudir a fonts fiables, amb fonaments científics. Dos d’elles són la secció de la SEC especialitzada: “En anticoncepción, viu la teua vida”; i, també, a la web Anticonceptivoshoy.
La ginecòloga reconeix que prendre la píndola anticonceptiva té efectes secundaris -pot causar retenció de líquids o l’aparició d’acne-, però que estos són “lleus i transitoris“. A més, insistix que són molts més els beneficis i, sobretot, ressalta que els mètodes hormonals “són segurs i eficaços”. “Ni afecta a la reproducció futura, ni causa problemes de salut mental, ni augmenta el risc de patir càncer“, assegura per a desmentir alguns dels falsos mites sobre les hormones. En alguns casos, al contrari, perquè disminuïx la possibilitat de tindre càncer d’ovari “d’elevada mortalitat i difícil diagnòstic” i el d’endometri. O, per exemple, a pesar de les creences, la píndola es recepta per a combatre l’excés de borrissol o l’acne juvenil.
En totes les edats
[–>
Prendre mètodes hormonals reporta beneficis no solament a l’hora d’evitar un embaràs; es utilitzen, també, per a combatre les conseqüències de la menopausa, com les acalorades, la sequedat vaginal per la reducció dels estrògens o, fins i tot, servixen per a previndre una síndrome genitourinario. “Estes dones es poden beneficiar també de les hormones, però així i tot seguixen tenint por”, assegura Gómez.
“Les dones preferixen donar credibilitat a les xarxes o a les seues amigues i ens costa rebatre eixa desinformació”
[–>
Este temor demostra que l’hormonofobia no és una qüestió d’edat, no hi ha un perfil generalitzat; no és de jóvens o adultes, sinó que es dona entre dones de diferent generació. “Per què he de ser jo la que altere el meu cos per a evitar un embaràs? El risc és meu i, damunt, he d’implicar amb els efectes de l’hormonación de la píndola anticonceptiva. Em negue”, incidix la treintañera de l’inici.
[–>
Per a Gómez, el creixement d’este posicionament és una reculada per a les dones perquè “la comercialització de la píndola en els anys 60, va ser un autèntic alliberament”. Tant és així que ho qualifica de “fita”. Amb el pas dels anys, lamenta que haja passat a considerar-se “una esclavitud”. En part, la culpa és de les xarxes socials i la desinformació. Per a tractar de revertir-la, estes les professionals en ginecologia, com a Mª Ángeles Gómez, qui entre les seues funcions tracta de frenar un fenomen a l’alça: l’hormonofobia.
“Infuriatingly humble social media buff. Twitter advocate. Writer. Internet nerd.”
