L’any passat es van executar 1.153 persones arreu del món com a càstig al que es va jutjar com un delicte major. La majoria d’aquestes morts van tenir lloc en països amb baixos o nuls índexs democràtics, com l’Iran, l’Aràbia Saudita, Somàlia i la Xina, tot i que els EUA també es compten entre els cinc països que fan més execucions. Aquest nombre implica més del 30% respecte a l’any anterior. I és que el 2023 va trencar el rècord d’execucions de l’última dècada.
“El repunt de les execucions documentades es va deure principalment a l’Iran. Les autoritats d’aquest país van mostrar un total menyspreu per la vida i van augmentar les execucions per delictes de drogues, cosa que va posar encara més de relleu l’impacte discriminatori de la pena de mort en les comunitats més marginades i empobrides”, va dir ahir Agnès Callamard, secretària general d’Amnistia Internacional. El nombre de condemnes a mort imposades arreu del món el 2023 també va augmentar un 20%, cosa que eleva el total a 2.428 casos, moltes pendents d’executar.
Només l’Iran va ser responsable del 74% de les execucions registrades, molt per davant de l’Aràbia Saudita, amb el 15% del total. Les autoritats iranianes van executar almenys 853 persones, un 48% més que l’any anterior. La pena de mort va ser una eina de repressió contra les minories (l’ètnia balutxi representa el 5% de la població però el 20% de les execucions). Almenys 545 dels casos van ser càstigs per delictes que no haurien de comportar la pena de mort segons el dret internacional.
“Creença equivocada”
[–>
Els EUA destaquen en aquesta llista per ser l’únic país del bloc occidental i el continent americà on persisteix la pena capital. “És una combinació de tradició i la creença equivocada que és necessària per combatre el crim”, explica Dani Vilaró, portaveu d’Amnistia Internacional. Les dades li donen la raó: “L’índex mitjà d’assassinats en estats que apliquen la pena de mort és més alt que en estats que no la utilitzen”.
Proliferen noves tècniques criticades per la seva crueltat com l’asfíxia per nitrogen o execucions per afusellament. Aquest any es trenca una tendència de descens dels últims 20 anys i les morts tornen a pujar (de 18 a 24) als EUA. “El president Biden ha de deixar d’ajornar el compliment de la seva promesa d’abolir la pena de mort federal”, diu la directora d’Amnistia Internacional.
La xifra de 1.153 persones executades es queda curta, ja que els règims que executen més persones no actuen amb transparència. El cas extrem és la Xina, on Amnistia calcula que hi va haver més de 2.000 execucions sumàries, més que a tota la resta de països junts, ja que la pena de mort a la Xina no es reserva només als delictes més greus com ara homicidis sinó que s’aplica a delictes econòmics, corrupció, drogues i fins i tot delictes de tipus immobiliari.
També l’Iran, Corea del Nord, el Vietnam i l’Afganistan són alguns dels països on hi ha un secretisme més gran sobre les execucions. Si bé les autoritats publiciten un nombre comptat de les execucions per buscar l’efecte escarment i Amnistia fa un contrast exhaustiu amb fonts locals, això és tot just la punta de l’iceberg d’una xifra real encara més aclaparadora.
[–>
La llum al final del túnel la deixa veure un inferior nombre registrat de països executors. És a dir, hi ha més morts però es concentren en un inferior nombre de perpetradors, només 16 països, el mínim històric després que sortissin per primera vegada de la llista negra el Japó, Bielorússia, Myanmar i el Sudan del Sud, on sí que hi va haver execucions fins al 2022.
“Freelance social media evangelist. Organizer. Certified student. Music maven.”
