Mercè Rodoreda va tornar a sonar a Girona, però al ritme electrònic i descarat de L’arannà. El duet de la ganxona Anna Sala i l’eivissenca Lara Magrinyà va presentar dissabte el seu primer disc, La salamandra, amb un somriure tímid que de seguida va ser còmplice.
La seva música, d’herència clàssica i moderna, té un «magnetisme gran» com la Gent de vidre, i va arrelar a la terrassa de l’Auditori de Girona dins del cicle Notes al Parc. Canten a les flors amb lletres de Rodoreda i es diverteixen. La percussió, producció en directe o uns jocs vocals espectaculars van fer-se dignes del nivell dels textos. Van ballar la rebequeria empoderada de la Flor vergonya, que diu que «no!»; van créixer amunt amb la força i voracitat d’una heura a Jardí vora el mar; van ser dos brins d’herba tocant el teclat a quatre mans i van embadalir tothom amb la seductora Flor boja, «enganxosa i perillosa».
El mar es va fer present a La meva Cristina, obligant la brisa del Ter, convidada al concert, a dissimular que era salada. Dins la balena del conte un veu «coses que ja havia vist però diferent». Bona part del públic devia pensar el mateix d’uns passatges que ressonaven amb nou estil.
Navegar entre la música
[–>
Dins la balena tampoc «sabíem per quins mars navegàvem», però és que a vegades no cal saber-ho, mentre es navegui, encara que sigui al ventre d’un catxalot, a un jardí florit, o escoltant música feta amb passió al cicle musical Notes al Parc.
[–>
Fora la balena, encara va quedar temps per la sentida i punyent La salamandra i per un tastet del pròxim treball, sobre tradició balear i amb el Cant de la sibil·la que va actualitzar Narcís Comadira.
Subscribe to continue reading
“Professional web ninja. Certified gamer. Avid zombie geek. Hipster-friendly baconaholic.”
