«La pandèmia va posar en evidència una fragilitat que ja existia a la societat». Així ho expressa Claudi Camps, director de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de Girona, organisme que agrupa els equipaments especialitzats en l’atenció a la salut mental de la població de referència de la província.
El doctor explica com durant la pandèmia van centrar els esforços en «els familiars de les persones afectades per la covid-19 i el personal sanitari», i que va ser després del confinament quan es va notar «l’impacte que va crear en els col·lectius més vulnerables», com els joves.
Segons indica l’última memòria de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), els Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) van atendre 7.225 persones, de les quals 2.411 acudien al centre per primera vegada. «Aquesta crisi sanitària va suposar una situació d’incertesa, de pànic, i de trencament de les rutines. La gent més jove estava en un moment de desenvolupament, i que s’interrompés tot els va afectar», rebla Camps.
Ell mateix també explica que una de les conseqüències de tot plegat va ser un «enorme increment de trastorns greus de la conducta alimentària i de les autolesions dels joves», a més d’un increment gradual en la demanda dels serveis de la Xarxa, sobretot per tractar patologies relacionades amb trastorns d’ansietat. Tot plegat, apunta el professional, «a conseqüència de la incapacitat de gestionar canvis».
En aquest sentit, Camps explica que el boom de trastorns mentals experimentat després de la pandèmia no és només fruit de les afectacions de la crisi sanitària, sinó de factors externs que han conduït als joves a tenir cada vegada més «intolerància a la frustració». Per exemple, menciona la falta «d’exposició social real» que produeixen les xarxes socials, i la falta d’acompanyament emocional i imposició de límits per part dels pares. «Als nens i joves se’ls ha de frustrar més. Estan en una època de prova, per a preparar-se per al món adult; els han de passar coses greus perquè aprenguin a gestionar-les», rebla Camps.
Extensió de la solitud
[–>
En el cas dels adults, el doctor explica que sobretot se’ls presenten quadres «més depressius». L’última a memòria de l’IAS indica que els Centres de Salut Mental d’Adults (CSMA) van atendre 15.178 persones el 2022, un 3% respecte a l’any 2021. D’aquestes, 3.869 era la primera vegada que feien ús del servei.
Més concretament, a les comarques gironines, la Xarxa va atendre l’any passat un total de 3.526 persones amb un quadre depressiu: el 77% estaven diagnosticades d’un trastorn depressiu major, i el 23% d’altres trastorns de l’estat d’ànim. Camps posa èmfasi en el fet que aquests quadres són més comuns en dones.
D’altra banda, també remarca que en els darrers anys «la solitud s’ha estès més enllà de la gent gran», arribant fins i tot als col·lectius més joves. El doctor remarca que un dels factors que propiciat aquesta tendència és la «falta d’una bona xarxa de suport. Abans era més fàcil tenir un bon nombre d’amics, o et relacionaves més amb els veïns».
Per tot plegat, el professional clou que «no és qüestió de només millorar les xarxes de salut mental, sinó d’equipar la gent amb les eines socials i instrumentals per afrontar-se a la vida».
Edats més primerenques
[–>
El director de la Xarxa també explica que s’ha produït un avanç en l’edat d’aparició de trastorns mentals en la població més jove. Per exemple, menciona que «cada vegada tenim més diagnòstics de dèficit d’atenció i autisme, i de nens d’entre 4 i 6 anys; estan molt relacionats amb el món de les pantalles», i afegeix l’impacte de la cosmeticorexia (l’abús de productes de cosmètica per part de menors d’edat), que ha conduït a casos de TCA a partir dels 7 anys.
[–>
Aquesta situació també s’ha traslladat als centres d’atenció i seguiment a les drogodependències (CAS), que van atendre 4.417 persones a les comarques gironines l’any 2022. «Abans aquests centres estaven preparats per atendre menors de 18 anys, però ara ens arriben nanos de 15. A aquesta edat començaven a provar les drogues, ara ja són consumidors».
Subscribe to continue reading
“Infuriatingly humble social media buff. Twitter advocate. Writer. Internet nerd.”
