L’escaquer de la Mesa del Parlament es comença a moure i ho fa amb jugades de risc per a un PSC que considera que, després dels resultats del 12 de maig, l’independentisme no hauria de tenir la majoria de l’òrgan que governa la institució. Però l’expresident Carles Puigdemont no es dona per vençut i el primer pas que té previst fer és assegurar-se una presidència independentista a la Cambra catalana que permeti al líder de Junts, almenys, ser el primer candidat a la investidura. Això li permetria tornar a Catalunya com a presidenciable i fer el discurs com a postulant a la presidència de la Generalitat, tot i que previsiblement no superaria la votació perquè requereix una abstenció del PSC.
Amb aquest objectiu, el partit de Puigdemont ja ha començat les negociacions per explorar si és possible una suma que curtcircuiti una presidència dels socialistes a la votació del 10 de juny, l’endemà de les eleccions europees. Segons ha pogut saber El Periódico, diari del mateix grup editorial de Regió7, els postconvergents plantegen a ERC que sigui un candidat republicà qui ostenti la presidència del Parlament, per amarrar així el seu suport, evitar que arribin a un pacte amb el PSC i els Comuns, i de passada, que Puigdemont passi davant de Salvador Illa. És per això que aquest dijous la CUP es reunirà telemàticament amb Puigdemont i també amb ERC.
Per als republicans, que desvinculen el pacte de la Mesa del Parlament del de la investidura, és important que l’òrgan que governa la Cambra garanteixi el vot tant del seu diputat Rubén Wagensberg -que resideix a Suïssa des que el jutge l’investiga per terrorisme a la causa de Tsunami Democràtic- i sigui sensible amb l’autodeterminació i les causes judicials que afecten dirigents com Josep Maria Jové. A més, si Puigdemont és el primer a sotmetre’s a una investidura, el focus se centrarà en si Junts aconsegueix o no una abstenció del PSC, fet que Illa ja ha dit que no passarà. En tot cas, els postconvergents no podrien acusar ERC de torpedinar el seu intent, hi hagi repetició electoral o no.
De moment, tots els negociadors s’han receptat discreció, però el que es cou entre bastidors i que els anticapitalistes han verbalitzat ha fet saltar les alarmes al partit d’Illa, que aquest dimecres ja ha llançat un missatge sibil·lí als actors independentistes. Al seu parer, “es va pel mal camí” si no es “respecta” el que van expressar els ciutadans a les eleccions catalanes, a més d’assegurar que s'”equivoquen” aquells que vulguin “bloquejar, destorbar i embolicar les coses”.
Pel PSC, la Mesa ha de ser representativa del resultat a les urnes, fet que entenen que suposa que el PP, com a quart partit de l’hemicicle, també tingui una cadira que, per altra banda, garantiria que no hi hagi una majoria independentista de la Mesa. Si no es pot lligar un pacte global que inclogui la investidura d’Illa, la seva aposta és que es reparteixin els llocs en funció del pes de cada grup. Si cada diputat vota el candidat del seu propi partit, tres seients serien per al PSC -inclosa la presidència-, dos per a Junts, un per a ERC i un altre per al PP.
El dilema dels Comuns
[–>
Tot i això, si els independentistes assolissin un acord, sumarien 59 diputats -els implicats exclouen de l’equació els dos parlamentaris d’Aliança Catalana- i el PSC no en tindria prou amb els sis vots dels Comuns -es quedarien amb 48- per fer-se amb la presidència del Parlament. Així doncs, inevitablement, el partit d’Illa hauria de recórrer als 15 dirigents del PP. I si socialistes i populars arribessin a un pacte -que sumaria 57 diputats, dos menys que els independentistes- serien els Comuns els que tindrien l’opció de decantar la balança.
Encara que la formació de Jéssica Albiach optés per no mullar-se i votés el seu propi candidat, guanyaria igualment una presidència independentista. Si, per contra, recolzés el candidat socialista, el PSC sumaria 63 suports i llavors sí que s’enduria la victòria, de la mateixa manera que ho faria si Vox -amb qui ni socialistes ni Comuns estan disposats a pactar- optés per entrar al joc amb l’argument de curtcircuitar una majoria de Junts, ERC i la CUP.
[–>
Però els Comuns, que intenten no ser el focus perquè la pressió recaigui sobre ERC, al·leguen que encara queden molts dies i continuen recordant que els seus resultats amb els del PSC i ERC sumen majoria absoluta. L’única cosa en què tots coincideixen és que el desenllaç no es coneixerà fins a última hora.
Subscribe to continue reading
“Prone to fits of apathy. Introvert. Award-winning internet evangelist. Extreme beer expert.”
